M. B.
Amb l’objectiu de democratitzar la gestió de la Ràdio i Televisió públiques d’Andorra i introduir-hi el respecte pel pluralisme, el grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir la proposició de llei d’independència i qualitat de la radiodifusió i la televisió públiques, que introdueix canvis significatius respecte al text actual.
D’aquesta manera, la llei dels socialdemòcrates dilueix totalment la figura del Consell Andorrà de l’Audiovisual (CAA), fins al punt que l’elimina. I és que, segons va assegurar ahir el cap de l’oposició, Jaume Bartumeu, el CAA “no ha tingut cap mena d’actuació que anés en la línia de reforçar la seva autoritat moral i defensar el pluralisme, i això ens ha aconsellat de no mantenir aquesta figura en la nostra proposició; per tant, per nosaltres desapareix el Consell de l’Audiovisual”. Per aquest motiu, els socialdemòcrates deleguen el control de les activitats dels mitjans públics del país a la comissió d’Economia del Consell General. Tanmateix, Bartumeu va voler deixar molt clar que el paper de la comissió no serà de “censura, sinó que supervisarà que es respecti el pluralisme”.
Altres canvis significatius els trobem amb el nomenament del consell d’administració d’RTVA SA, ja que els tres membres que en formen part hauran de rebre el vistiplau de la majoria qualificada del Consell General. Una situació que no es produeix en el cas del director general, que haurà de ser nomenat pel consell d’administració, prèvia proposta del Govern. En aquest sentit, l’oposició remarca el règim d’incompatibilitats a què s’haurà de sotmetre el director general, que exercirà les seves funcions amb dedicació exclusiva, sense fer compatible la seva activitat amb cap altra, i tampoc podrà tenir interessos directes o indirectes amb altres empreses del sector.
Respecte a la durada del mandat dels membres del consell d’administració, es fixa en sis anys, ja que estan escollits amb el vot favorable de les tes cinquenes parts de l’arc parlamentari, mentre que el director general podrà exercir quatre anys el càrrec perquè és nomenat per l’executiu.
Dins del capítol quart de la proposició de llei, relatiu a la gestió per objectius per a la millora del servei públic audiovisual, s’introdueix la figura del contracte-programa. Una figura que ja es preveu en alguns països de l’entorn europeu i que ha de regular aspectes com ara els objectius i resultats previstos en la gestió d’RTVASA com a servei públic, la determinació dels paràmetres d’eficiència econòmica i l’establiment dels criteris per assegurar un accés equilibrat a la televisió i ràdio dels grups socials i polítics significatius.
La presentació d’aquesta llei, que consta de 30 articles, per part del president del grup parlamentari socialdemòcrata va venir precedida d’una sèrie de crítiques al voltant del funcionament actual d’RTVASA. En aquesta línia, el líder de l’oposició va afirmar que el sector “està en uns nivells mínims de respecte al pluralisme i en uns nivells màxims de manipulació i tergiversació informativa”. Així, Bartumeu va deixar clar que les crítiques no s’adrecen als professionals que hi treballen, sinó “a la manipulació política del Govern del senyor Pintat, que es va proclamar amo i patró de l’RTVA, i els comissaris polítics que té instal·lats als serveis informatius i a la ràdio i la televisió”.