El sentit d’Estat és fonamental per gestionar un país. De fet, es podria considerar que és inherent a la presa de decisions d’un Govern. Així el sentit d’Estat s’hauria de veure traduït en un fort component de coneixement, reflexió, planificació i, sobretot, molta capacitat de diàleg abans de passar a l’acció. Precisament, el sentit d’Estat ha estat el que més s’ha trobat a faltar al govern de DA amb l’anunci de les retallades de salaris al personal de l’Administració.

A banda que aquesta mesura ja s’ha demostrat ineficient per reduir la despesa de l’Estat, el procés executat pel Govern no és un bon exemple a seguir sobre com s’ha d’encarar exitosament una reforma. D’un dia per un altre, el cap de Govern anuncia per la televisió, el 19 de setembre, que retallaria els salaris de l’Administració més alts sense tenir molt clares les implicacions que això suposava. L’endemà, el ministre de Finances i Funció Pública es va haver de posar a treballar precipitadament i improvisadament per intentar esbrinar de quina manera s’havia d’aplicar l’anunci. No és coherent amb el sentit d’Estat que, per quedar bé, es convoqui als sindicats de l’Administració per pseudo-negociar el que ja estava tancat i barrat. I tot això amanit amb l’espectacle d’anar publicitant periòdicament als mitjans de comunicació xifres d’estalvi. Això sí, unes xifres diferents cada vegada, compartint el mateix model que es va seguir amb el famós pressupost doblat de Turisme. I la cirereta al pastís de tot l’assumpte és que sis mesos després de la instal·lació del Govern, l’Administració general no disposa d’una secretària o d’un secretari d’Estat de la Funció Pública, figura obligatòria segons la llei de la funció pública.

El govern de DA ha encarat aquesta retallada d’una manera improvisada i precipitada, sense full de ruta, sense fil conductor i sense ser conscient de la dimensió de l’acció. Sense tenir clar quin és el model d’administració que vol i que el país necessita.

TOTHOM està d’acord que la llei de la Funció Pública de l’any 2000 s’ha de reformar. No és una llei vàlida actualment, la situació socioeconòmica de l’Andorra de l’any de la seva aprovació no és la mateixa que la que estem vivint en l’actualitat. Els mateixos funcionaris estan a favor de la modificació de la llei per fer-la més sostenible. De fet, l’anterior govern socialdemòcrata va arribar a pactar 33 punts amb els sindicats per tal de definir una Administració sostenible i eficaç. Aquest és un treball, ja fet i assolit, que hauria de servir de punt de partida.

La rebaixa dels salaris més alts i la congelació d’altres retribucions només ha aconseguit provocar malestar, incertesa i divisió. Per contra, una modificació de la llei de la Funció Pública amb grans dosis de sentit d’Estat és, on tothom, funcionaris, ciutadans i Govern s’haurien de tornar a trobar.