Dispersió sembla més una excusa que una justificació coherent. Malgrat la poca concreció del president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, sobre si la proposta del PS per rebaixar a 15 els anys per accedir a la nacionalitat serà tinguda en compte, tot indica que no hi haurà debat.

El passat dia 14 el Grup Parlamentari Socialdemòcrata va tornar a presentar a tràmit parlamentari la proposició de llei de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat per rebaixar de 20 a 15 els anys de residència per poder demanar la naturalització. Després que en la passada legislatura el ple del Consell General va aprovar no tenir-la en consideració, ara però el PS torna a insistir. Ho fa, al·lega, per coherència política i perquè «ara la població s’ha d’equiparar i s’ha d’integrar més», va explicar el president del grup parlamentari, Jaume Bartumeu. Amb l’obertura econòmica a la que caminem, Bartumeu considera que no s’entendria que s’ampliessin els drets econòmics a persones residents i no residents i que es negués la dels drets polítics.

De fet aquesta és la diferència actual, simplement uns drets polítics que no són suficients incentius perquè molts ciutadans que poden ara per ara accedir a la nacionalitat ho facin.

Concretament, Baró va manifestar que és un debat que en l’actual conjuntura, amb el procés legislatiu iniciat de l’obertura econòmica i el pacte d’estat de la reforma de la CASS, «dispersa més que no pas ajuda a concentrar esforços» i va mostrar-se partidari «de no obrir massa melons abans que no tanquem algunes qüestions», ni de «tenir molts fronts oberts sense acabar de tancar-ne cap».

Francament, creiem que es tracta d’un debat que DA no vol afrontar encara perquè no hi ha una visió clara dins del mateix grup parlamentari, tenint en compte que molts dels seus consellers s’hi van mostrar en contra no fa gaire sota les sigles de Coalició Reformista.

Certament que hi ha prioritats, sobretot les que fan referència a la lluita contra la situació econòmica, però aquesta conjuntura no ha de ser una justificació per a un debat que, si hi ha voluntat, no ha d’impedir que tiri endavant l’obertura o la reforma del model de la seguretat social.

I sobretot perquè s’hi posarà fi a la figura del prestanoms i el nou resident tindrà les mateixes oportunitats a nivell econòmic que els residents antics o els mateixos andorrans. Anar a buscar l’excusa a l’exterior en forma de projecció internacional per la doble nacionalitat no té consistència, perquè es tracta d’un tema que es pot reparar.