Toni Solanelles
El president del grup parlamentari socialdemòcrata redueix la seva presència fora del Principat per poder incrementar els contactes amb una ciutadania a la qual, diu, cal explicar-li bé la situació que viu el país.
-El primer secretari socialdemòcrata ha demanat la dissolució parlamentària i la convocatòria d’eleccions anticipades. També creu vostè que aquest pas seria necessari?
–“L’anàlisi que fem és que el Govern està sol i que el Govern ha aconseguit una mena de rècord, que és, en el marc d’una democràcia parlamentària, intentar trasbalsar l’ordre de les coses i pretendre censurar ell el conjunt del parlament. El Govern planteja quatre criteris i el Consell General els tomba. I els tomba no sense el suport del grup liberal, que dóna suport al Govern. Això en una democràcia normalment constituïda només pot tenir una conclusió: que és que se’n vagi el Govern.”
–Sento dir-li-ho. Però no serà.
–“Sabem, per l’actitud d’Albert Pintat, que no estem en un joc normal institucional. Ell fa unes lectures de la Constitució que s’escapen del seny i de la normalitat. I, per tant, el calendari el decidirà ell i nosaltres ens adaptarem al calendari que decideixi. Estem treballant i, a mi personalment, tant m’és fer les eleccions d’aquí dos mesos que d’aquí un any.”
–Com dirien en el món de l’esport, vostès no plantegen la tàctica en funció del rival si no del propi equip.
–“Això mateix. Seria una bona manera de dir-ho. No només procurarem, sinó que estic segur que aconseguirem parlar poc dels liberals en aquesta campanya i parlar molt, a partir de la situació que ens deixen, del que ens sembla que hem de fer. I que crec que és el que la ciutadania espera i desitja. El que li preocupa és si l’empresa tancarà d’aquí un mes, si el marit de la persona amb qui parles es queda sense feina o si han de deixar el pis perquè no arriben a final de mes. O si els padrins han de tornar a Espanya o a Portugal.”
–Escolti, els propers comicis generals, els guanyarà el Partit Liberal o els perdrà el PLA?
–“Aquesta és una hipòtesi en la qual nosaltres treballem. I si se’m permet tenir una evident sinceritat nosaltres estem lluitant contra aquesta hipòtesi. No m’agradaria, personalment, guanyar per abandonament. Guanyar perquè al davant s’han barallat. Hem de treballar per convèncer la ciutadania que l’alternança és necessària i que nosaltres tenim propostes concretes que aniran a intentar resoldre els problemes diaris de la gent d’aquest país i a preparar el futur per a les generacions que vénen. I clar, que al davant hi hagi aquest batibull, objectivament no ens perjudica, però volem guanyar convencent que s’ha de canviar.”
–Fa tres anys vostè ja era el candidat del 2008?
–“No, jo crec que no. Fa tres anys era la primera vegada que nosaltres podíem guanyar les eleccions. Per força política, per consolidació territorial i per eixamplament d’un discurs polític amb convenciment a diverses capes de la població andorrana que abans no tenien accés polític. El partit ha reflexionat, ha volgut consolidar un procés de primàries que al final no ha tingut lloc i a mi em sembla que estic en una bona situació, per experiència personal i per formació d’equip al tomb de la persona, malgrat que tinc clar que la persona sola és molt poc important. I sé que hi ha sectors, especialment fora de casa nostra, que tenen un interès especial en amortitzar el Jaume Bartumeu quan abans millor. Hauran d’esperar.”
Les primàries i Ferran Goya
–Hauria preferit que el militant Ferran Goya o el que fos hagués fet efectiva la seva candidatura i realment hi hagués hagut primàries?
–“Hauria preferit que en Goya presentés la candidatura. I sense cap mena de pretensió, crec que les hauria guanyat. Però de la manera que es va presentar i es va retirar ens ha deixat una mala sensació. El procés de primàries el va voler el partit, el vam adoptar en un congrés i està sobre la taula. El partit s’haurà de plantejar fora de períodes electorals si és un bon procediment o no. Però aquí l’important és que entre el Ferran i jo no hi ha cap problema personal ni problemes polítics. N’hi ha de terminis i, potser, de manera de plantejar les coses a la societat. Però de problema de fons, no n’hi ha cap.”
–No té res a retreure-li de la seva posició davant les primàries? Del fet d’haver airejat alguns draps bruts?
–“El que li puc assegurar és que de drapets bruts, en el sentit que em sembla que hi fa referència, no en tenim. Si algú pretén fer veure que tinc la llista dels afiliats, doncs no la tinc. I una prova evident d’això és que més de deu firmes de suport es van anul·lar perquè o bé no estaven al corrent de pagament o eren simpatitzants o senzillament no eren afiliats. Si haguéssim anat a recollir firmes amb una llista això no hauria passat. Tot plegat em sembla una anècdota. I no és una bona anècdota.”
–El fet que es vagi acostant el procés electoral general està creant tensió en la seva formació? A aquells que temen per la cadira? Els que volen anar a una llista nacional i no a les territorials?
–“Primer, de nervis n’hi ha sempre en tot procés electoral i en tota formació política. No crec que hi hagi més nervis avui al PS que al PSC dos o tres mesos abans que es fessin les llistes per a les darreres eleccions o les que hi ha a França, encara que amb el sistema electoral és més complicat. El que sí que crec és que tenim unes incògnites obertes. I al darrere de les incògnites hi ha persones.”
–Exemples.
–“Si Renovació Democràtica decideix no fer llista nacional s’entén que acordem fer una llista nacional de l’Alternativa. Objectivament vol dir que la composició de la llista nacional que vaig encapçalar fa tres anys s’ha de moure. Però entenc que això ho tenim assumit tots. El que he explicat al meu partit, i li ho explico ara, és que el nostre partit sol no té suficient capital humà per poder fer una alternança amb les condicions i garanties suficients per estar a l’alçada a tot arreu. I insisteixo, capital humà. El nostre partit s’ha fet molt gran i és una força que creix, però necessitem aportacions positives de gent que sense ser socialdemòcrata comparteix els nostres plantejaments i vol que això canviï. Hi ha feina per a tothom i no crec que ningú estigui incòmode. Ara, és més còmode anar a la llista nacional que a una territorial.”
–Com va el viatge al centre?
–“Jo no vull fer cap viatge al centre especialment. El que vull és incorporar a l’Alternativa totes les persones que si no són socialdemòcrates i no estan a la nostra esquerra bé haurem d’anar mirant cap al centre, que vulguin una alternança des d’uns principis mínimament progressistes. I a aquesta gent l’haurem de qualificar de centrista.”
–Ja ha transcendit l’afiliació de David Borràs. Parlaríem d’aquest tipus de capital humà o de persones com Ton Armengol a la llista comunal de la capital?
–“És un bon símil, guardant les distàncies. I també s’ha de dir que el símil s’ha d’argumentar en el sentit que no és el mateix posar-se d’acord per un programa de gestió i administració pública comunal que nacional. Sense personalitzar amb ningú, hi pot haver persones que comparteixin la nostra manera d’entendre com s’ha de gestionar el comú d’Encamp, el comú d’Andorra la Vella o el comú d’Ordino, i que a l’hora d’analitzar els plantejaments polítics nostres en reforma tributària o en relacions amb Europa no arribin a compartir-los.”
–Que ampliï l’espectre ideològic és només per una qüestió de capital humà o per un aspecte pragmàtic d’arreplegar més vot? O com diu Pintat, tenir un color massa marcat no funciona i el vermell intens encara no passa.
–“Jo crec que passa molt. El resultat de les darreres eleccions ens ho va demostrar. Ens vam quedar a les portes de canviar. I el que penso és que el Govern necessita l’alternança i un Govern encapçalat pels socialdemòcrates per canviar tant la política econòmica com la social. I per consolidar les bones relacions amb Europa que ajudaran a redreçar l’economia. Avui, l’espectre polític, amb la llei electoral que tenim al davant, ens podria donar un resultat als sociademòcrates sols de primera força més votada a la llista nacional. De repetir resultats del 2005 i guanyar les territorials de les tres parròquies més poblades i trobar-nos en la situació que ens falta un plus per poder governar. Aleshores, o anem a buscar l’aliança amb una força tercera que s’hagi presentat, o bé, i em sembla políticament més adequat, procurem fer aquest acord polític abans i que la ciutadania sàpiga que els socialdemòcrates no tenim una voluntat hegemònica de controlar-ho tot si no que ja acceptem de compartir aquesta alternança amb gent més moderada. Però jo el pin que porto a la solapa [la rosa] no me’l trauré i tothom sap d’on vinc i el que sóc. I no canviaré.”
–Deu ser aviat per pensar qui anirà on. Qui reserva per als hipotètics ministeris. Etcètera.
–“Sincerament, això no m’ha agradat mai fer-ho i ara tampoc ho faré. Ara, en el que sí que estem pensant, i en això treballem, és que en determinats llocs del Govern hi ha d’haver persones que defensaran el programa, però que han de donar tranquil·litat als diversos sectors de l’economia. Que farem les coses ben fetes. I a partir d’aquí anirem a buscar gent fora de casa. I no perquè no en tinguem a casa, que en tenim molta i bona, sinó perquè crec que necessitarem més esforços davant la situació econòmica que trobarem.”
–Els contactes que està fent li han de servir per refredar qualsevol temor a un canvi traumàtic? A la por que arribaran i començaran a tallar caps?
–“Crec que en alguns sectors de l’empresariat hi ha un discurs antifuncionari una mica exagerat. L’administració, tal com l’ha estructurat el PLA, és una administració amb molta base de treballadors de primers graus i pocs comandaments intermedis. És una administració que ha estat pensada per afavorir el clientalisme i no ha estat pensada per vertebrar realment. Això no vol dir que arribem nosaltres amb la destral. Els funcionaris han de servir l’Estat i no un partit.”
“Mai no maltractarem l’oposició com fa Pintat”
–En una hipotètica futura configuració parlamentària postelectoral, si l’escenari fos numèricament com l’actual però vostès amb catorze consellers promourien un pacte d’Estat?
–“Primer, nosaltres ja vam promoure, amb un resultat dissortadament negatiu per al país, perquè Albert Pintat no va acceptar, un pacte d’Estat. El que li puc dir és que mai nosaltres no maltractarem l’oposició com ha fet Albert Pintat perquè això no és positiu per consolidar polítiques d’Estat i, en segon lloc, entenem que hi ha determinades polítiques que s’han de pactar. I que el pacte llavors pot arribar a portar un Govern de concentració nacional o no ja li ho contestaré l’endemà de les eleccions. La voluntat d’entesa hi és perquè, insisteixo, mai no tractarem ningú com se’ns ha tractat a nosaltres.”
–Per cert, com veu el Partit Liberal?
–“Els liberals, jo els veig molt barallats, sincerament. I amb això no estic dient que es trencaran. Presentaran una llista. Però una llista amb una situació de baralla tan intensa és una llista que surt disminuïda.”
–Es tornarà a barallar, entre cometes, amb Albert Pintat?
–“Ell diu que sí, no?”
–I vostè què en pensa?
–“A mi em sembla que pot arribar a trobar-se amb la situació que si ell hi vol anar ningú no li vulgui disputar l’encapçalament de la llista. Però aleshores torno al que li deia… si estan tan barallats… Per dir-li-ho d’una altra manera: a mi no m’agradaria ser cap de llista en un partit tan barallat com el seu.”