Tornar a la centralitat política que va permetre la victòria electoral del 2009. Aquest és l’objectiu del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, i de tots els militants afins de la formació, una cinquantena dels quals es van reunir dissabte a AnyósPark per debatre la situació del partit i crear un corrent, Socialdemocràcia i Progrés a Andorra, amb la voluntat d’assolir aquesta centralitat i engrescar altre cop la ciutadania.
Ara bé, el gran dubte, i així ho va expressar el mateix Bartumeu en la seva intervenció, és que la refundació i el retorn a la centralitat, aspectes que considera “indispensables si els socialdemòcrates volem ser una força de Govern”, es puguin fer “des de l’actual estructura del PS”. Per ara, i així ho va corroborar també l’expresident del PS Víctor Naudi, al final de la reunió, no hi haurà escissió i es donarà un marge de tres setmanes per veure com funciona el corrent, el mateix marge en què es preveu decidir si es presenta o no una candidatura per al comitè executiu per enfrontar- se amb la que amb tota seguretat encapçalarà Pere López.
Naudi va insistir que l’objectiu és defensar la socialdemocràcia “pensant en una idea de país” i reunir “totes les persones i els corrents progressistes”, i va reiterar que la voluntat és “fer una mica com vam fer el 2009, anant més enllà del PS per poder defensar una idea de país”.
D’altra banda, en la seva intervenció, Bartumeu, que va reiterar que no farà cap pas endavant per tornar a dirigir el PS tot i assegurar ser “conscient que molts de vosaltres voldríeu que fes un pas endavant”, va analitzar la situació que viu al partit, que va comparar amb una baralla entre un grup de muntanyencs relligats per una mateixa corda elàstica.
En aquest sentit, va destacar que, després del trencament de la corda, que afecta els de baix però també els del capdamunt, “alguns corbs vénen a agafar les despulles d’uns i altres”. En aquesta línia, Bartumeu va lamentar que al partit hi ha qui ha volgut parlar de renovació des d’un aspecte formal i generacional, oblidant, però, “els continguts, el projecte i cedint massa sovint als cants de sirena de la dreta”. I va afegir que aquesta dreta no busca només la seva desaparició sinó que “el que persegueix tossudament, constantment és fer des aparèixer la socialdemocràcia com a força progressista que, des de la centralitat, pugui tornar a ser alternativa de govern”
