Pocs polítics han tingut una vida tan moguda recentment. Ha fet la temporada de neu en l’hostaleria del Pas i amb perspectiva, pot explicar les bondats i dificultats de treballar amb “bèsties” com Rosa Ferrer i Jaume Bartumeu.

Es parla amb Rosa Ferrer?
No.

Però quina relació tenen?
Hola i adéu, sí. Cordial.

Però ni una conversa d’hola com està la família..?
No.

Miri que han arribat a fer política junts vostès, com es pot acabar tan malament?
Les coses van anar com van anar. És una qüestió de formes. No comparteixo les que ella va tenir i imagino que no deu compartir les que vaig tenir jo. No sé si amb el temps es pot millorar la relació però ara no n’hi ha de relació. A part, de les tres oposicions que hi ha al comú, el més crític i el que porta les regnes sóc jo i això tampoc no deu ajudar.

Abans de deixar-se de parlar. Es van reunir un dia i mirant-se als ulls es van dir el nom del porc algun cop?
Mai.

Creu que Rosa Ferrer seguirà fent política quan acabi el mandat?
En una cosa la Rosa és molt similar al Jaume Bartumeu, és una bèstia política. Jo no la veig sense fer-ne. Ho porta a dins i estic convençut que en farà.

Vostè em va dir abans de les comunals que si no guanyava el PS preferia que governés DA.
Era un moment de campanya i de calentura. Potser em vaig embalar i no ho pensava del tot.

Miri que li han passat coses en poc temps.
A la vida s’ha d’agafar el toro per les banyes i prendre les teves pròpies decisions. En cada moment he fet el que m’he sentit a gust fent. A la vida és primordial estar bé amb tu mateix. No em penedeixo de cap dels passos que he fet.

I de totes les decisions, incloent-hi la de trencar amb Rosa Ferrer quan encara estaven junts, en cap ha tingut dubtes?
No. I en el cas de la Rosa Ferrer el tema era de formes i ideològic. Vaig patir en silenci molt de temps. Exteriorment semblàvem una pinya i ella ho deia sovint. Al final es va veure clar que sí que era una pinya, però amb DA.

I la decisió més recent d’abandonar el PS?
Jo ja feia molt temps que no estava còmode amb el PS. Compartia treball a l’executiva del partit amb gent a qui no coneixia perquè no hi anava mai. No sabies ni com pensava, no te l’havies trobat mai davant d’una taula. I després plego també per principis en el tema de Bartumeu. Tot el consell directiu li va demanar que continués i mesos després volen que plegui, que marxi i que desaparegui.

Però que li van donar suport inicial ho admet fins i tot Pere López.
Però aquí és on penso que el Pere López s’equivoca. Aquest debat s’havia d’obrir al congrés, no com ho va fer. També s’havia d’obrir un debat ideològic que tots els meus companys de comitè local ja saben que jo animava perquè també volia saber cap a on anava el partit després de l’hòstia estrepitosa de les generals i les comunals. El Pere es precipita el dia que vol liderar.

M’accepta, però, que en aquesta batalla, almenys al primer cop d’ull, les forces d’esquerra no en treuen res i encara es debiliten més.
Els progressistes es divideixen ara. Tampoc és mal moment per fer-ho. Si hi havia un moment per fer-ho era ara. Ara hem de construir d’un costat i de l’altre.

Vostè és un home Bartumeu, però…
He estat jaumista molt temps. Fa 27 anys que faig política, vaig començar amb 17. I ara no em considero jaumista. Les coses canvien.

I per què no? Què ha passat?
Les coses te les has de sentir i d’uns anys cap aquí no ho sento.

Però és que tal com ho diu sembla com quan un s’assabenta que els reis són els pares, alguna cosa haurà passat.
Sí, però sempre passen coses. De tota manera jo segueixo amb ell. Hi ha un desgast pels anys de fer política. Jo era jaumista i ara no ho sóc i ell ja ho sap.

Però ser ‘jaumista’ no és un superpoder, al darrere hi ha d’haver una argumentació política.
Penso que és el millor polític que hi ha a Andorra, però els ídols, i ell era el meu, ja tenen aquestes coses. Ell és un líder i no n’hi ha gaires en aquest país.

Tot i que ja no és el seu ídol, el votaria si es presentés?
I tant que el votaria. Sobretot perquè no t’enganya mai. A mi no m’ha enganyat mai.

Acabem amb un tema incòmode. La detenció del seu company Marc Cornella.
És una llàstima tot plegat com va anar. És cert que al final hi ha molta gent enganxada i és una desgràcia.

Que tampoc sabem si ho està.
Això és cert. Es va anar molt fort per ell i en aquest país això ja havia passat. Si hagués estat algú altre no s’hauria tractat igual.

Vostè li va dir que havia de plegar?
El vaig trucar quan vaig saber que ja no estava detingut per donar-li el meu suport. Mai li vaig dir que plegués i tampoc m’ho va demanar tot i que entenc que en un cas així havia de plegar.

Va estar d’acord sobre com ho va encarar el PS?
No vaig poder assistir a l’executiva perquè estava treballant però em va semblar un error garrafal que els companys sortissin dient que no havia de plegar. És un tema delicat i havíem de donar una altra imatge.