Socialdemocràcia i Progrés (SDP) és una agrupació, moviment… què el diferencia d’un partit polític tradicional?

Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra és un moviment polític reunit per dur a terme una acció política col·lectiva que tendeixi a promoure un canvi en la societat andorrana. Vol impulsar la reflexió i el debat a partir d’unes opcions clares de defensa d’una visió progressista de la Constitució en consonància amb els principis democràtics i socials vigents en l’entorn europeu. Potser la diferència amb un partit polític tradicional la trobarem en el fet que el moviment no vol tenir una organització exageradament formalista i s’articula en xarxa, de manera flexible, per agregació de persones compromeses. Es tracta de generar sinergies, sumar voluntats i multiplicar efectes.

Per què s’ha trencat el Partit Socialdemòcrata d’Andorra?

Perquè érem molts els que pensàvem que en uns moments tan delicats per a Andorra el PS no s’havia de plantejar un debat a l’entorn de les persones o de les generacions, sinó dels projectes, amb l’objectiu de construir una alternativa de país seriosa i global, que fos capaç d’integrar no només les persones que comparteixen els valors socialdemòcrates, sinó també els progressistes no socialistes. Una alternativa que donés resposta a les preocupacions econòmiques i socials de la ciutadania. Cansats d’actituds radicals i de propostes incoherents, com la d’establir que els ministres han de sortir entre els funcionaris del departament ministerial corresponent, vam arribar a la conclusió que la refundació de l’espai socialdemòcrata només serà factible des de fora d’un PS esmicolat, que s’estava empetitint i havia perdut la centralitat.

Socialdemocràcia i Progrés serà més centrista del que ho era el Partit Socialdemòcrata?

Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra s’ha constituït per promoure des del centreesquerra un projecte polític transversal per tal de recuperar sectors i persones properes que s’han allunyat dels plantejaments del PS, disgustats davant les actituds i propostes massa radicals o extremistes.

Què és l’esquerra andorrana o, si més no, qui en forma part en aquests moments?

L’esquerra andorrana es pot trobar als Verds d’Andorra i al PS radicalitzat.

No seria possible un gran front del centre esquerra i de l’esquerra contra DA, abans o després de les eleccions generals?

Seria bo per a Andorra que davant el neoliberalisme conservador de DA es pogués articular una gran coalició progressista. No sé si serà possible. Caldrà intentar-ho.

El gran beneficiat de la fragmentació de la socialdemocràcia andorrana és l’actual partit del Govern?

Sí, ben segur.

Aspiren a governar? Amb quins socis polítics?

Nosaltres vam deixar el Govern al maig de 2011, després del bloqueig institucional promogut per la dreta andorrana, però volem tornar a governar Andorra. Li dic amb modèstia, però també amb ambició política. Amb un gran coneixement de les dificultats actuals del país i amb una ferma voluntat de formular propostes que ajudin a construir el futur que Andorra necessita. En un escenari polític en procés de recomposició i amb una força política hegemònica –DA– que es troba sotmesa a fortes tensions i confrontacions sobre l’estratègia legislativa i econòmica a seguir, seria molt prematur voler buscar socis.

Descarta tornar a ser candidat a cap de Govern?

Miri, a Andorra hi ha una frase molt tradicional que em servirà per respondre: no m’hi jugo cap llibertat.

En el congrés fundacional d’SDP s’ha parlat molt d’impostos. La introducció de l’IRPF serà el camp de batalla electoral de cara a les generals de 2015?

En el moment de fundar Socialdemocràcia i Progrés hem parlat efectivament de la reforma tributària en curs. Ho hem fet sabent que parlar d’impostos no aixeca pas onades d’aplaudiments ni suscita gaire entusiasme entre la ciutadania. Ho hem fet com un exercici de responsabilitat política: Andorra, l’economia andorrana, no sortirà de la crisi ni es podrà redreçar sense la introducció d’un impost sobre la renda que permeti a empresaris i professionals exportar des d’Andorra béns i serveis sense patir un càstig fiscal per operar des d’un país no homologable des del punt de vista de la tributació. Som responsables i no volem enganyar la ciutadania. En tot cas si la majoria conservadora no vol fer marxa enrere en els compromisos internacionals d’Andorra l’impost sobre la renda s’hauria de votar aquest 2013 i aplicar-se el 2014, abans doncs de les eleccions generals de 2015.

Proposen un IRPF amb un tipus màxim del 10%. Els andorrans no suportarien uns tipus com els d’Espanya, del 21%?

Proposem aquest tipus del 10% perquè és el topall mínim acceptat a Europa i perquè estem convençuts que el futur d’Andorra està en la transparència financera conjuminada amb el manteniment d’un diferencial fiscal amb els països del nostre entorn. Un diferencial que sigui, però, aplicat lleialment i que permeti l’homologació i la subsegüent aplicació de convenis per impedir la doble imposició amb els països veïns.

A partir de quina renda creu que s’hauria d’aplicar l’IRPF?

Els programes que vaig defensar el 2009 i el 2011 situen el topall en una forquilla entre 35.000 euros i 40.000 euros anuals.

Els andorrans acceptaran la pujada d’impostos? Quin seria el límit?

La gran majoria d’andorrans defensen la Constitució i l’article 37 de la nostra Carta Magna assenyala que tots hem de contribuir a les càrregues públiques en funció de la nostra capacitat econòmica. Una altra cosa seria que els nivells d’imposició fossin exagerats. Una taxa del 10% no ho és.

Quins sectors polítics s’oposen a una major pressió fiscal? Creu que així aconseguiran atraure molts electors?

Una part dels sectors que van donar suport a DA l’abril de 2011 s’oposen molt radicalment a la reforma tributària. Cada dia se senten més veus dins l’òrbita de la majoria del Govern que clamen contra la pressió fiscal. El neopopulisme andorrà també s’està fent sentir tot i que va votar Toni Martí el 2011. Veurem què passa.

Andorra fa tot el que pot contra el frau i l’evasió fiscal? Què queda per fer?

Andorra va fer el que calia durant la nostra etapa de Govern de 2009 a 2011. Ara el Govern actual va seguint el solc que vam traçar però el ritme és lent i, de vegades, poc coherent. No podem badar perquè la Unió Europea i l’OCDE ens poden picar els dits. I amb això no li estic pas dient que Andorra no lluiti eficaçment contra el blanqueig de diners, que ho fa i ho fa bé. L’impost sobre la renda, ja n’hem parlat, i avançar encara més en la transparència de l’activitat financera és el que queda per fer.

Defensa l’establiment de casinos a Andorra? I d’un projecte com Eurovegas?

Mai he estat favorable a l’establiment d’un casino a Andorra.

Quina creu que és la imatge  d’Andorra a Europa?

És una imatge que es va recuperar força quan el 2010 vam sortir de les llistes negres i grises de paradisos fiscals gràcies a la nostra ferma actuació en la negociació de divuit acords d’intercanvi d’informació fiscal amb la pauta de l’OCDE. Però, com deia fa un moment, no podem badar. Defensar, amb fets i no només amb paraules, el bon nom d’Andorra a Europa és una tasca de cada dia. Des de la meva responsabilitat d’oposició ho continuo fent buscant acords amb el Govern actual.

Tot i els avenços que s’han fet, no creu que els ciutadans del continent la segueixen veient com un paradís fiscal?

Efectivament, la persistència de vells esquemes fa que sovint no es conegui prou –o no es vulgui reconèixer– la molta feina que Andorra ha anat fent en els darrers anys per avançar cap a una bona i lleial col·laboració amb el nostre entorn europeu.

Què en pensa del debat sobre la independència que s’ha generat a Catalunya?

Un debat important que segueixo amb interès i respecte. Com a impulsor del procés constituent que ens va portar a la Constitució andorrana de 1993 no li estranyarà si li dic que sóc partidari del dret a decidir. I també li dic que aquest dret a decidir s’ha de poder exercir des del pacte entre totes les institucions afectades. Així ho vam fer a Andorra de 1990 a 1993.

S’imagina com serien les relacions d’Andorra amb una Catalunya independent?

Unes relacions de bon veïnatge, com les que tenim amb França i Espanya.