Abans de presentar-se a les llistes a les passades eleccions comunals, feia vuit anys que estava al PS.
Es defineix com una política tècnica i reconeix que si va decidir fer el pas a la primera línia va ser perquè en cas contrari, Encamp s’hauria quedat sense llista dels socialdemòcrates.
Com valora l’acció de la majoria comunal?
On sóc més crítica és amb la manca d’inversió que hi ha hagut i de la manca d’esforços o d’actuacions per treure la parròquia endavant. Moltes de les promeses que feia UP+DA eren en va. Es fan esforços quant a contenció econòmica, però en contrapartida no hi ha res.
Què s’hauria de fer des del seu punt de vista?
En moments de crisi és quan no has de fer contenció econòmica en determinades coses. Sobretot en el que són serveis socials i serveis públics. És aquí on s’ha retallat moltíssim i és on no calia. En l’àmbit del turisme les retallades no han estat tan flagrants, però en contrapartida hi ha hagut molt poques propostes de millora i molt poca innovació.
I comercialment?
Vist que és una etapa on hi ha grans reformes fiscals i que afecten sobretot els petits comerciants, és aquí on penso que s’hauria de treballar. Fragmentant el pagament d’impostos i fins i tot que el comú es fes càrrec de tots aquests nous impostos i que els petits comerciants n’estiguessin exempts. També es parla molt que s’hauria de fer alguna cosa en el cas dels lloguers, però no podem obligar els propietaris a rebaixar-los. En tot cas el que sí pot fer el comú són petites ajudes.
Participa en moltes comissions. Quan fa propostes, es sent escoltada?
En decisions polítiques importants, no, però potser és el que toca quan ets a la minoria. Amb el que són treballs tècnics, evidentment que sí que hi ha treball conjunt i hi participem. Tant des del PS com des del grup mixt.
Com és la relació amb Joan Sans després del trencament del grup?
Cadascú treballa pel seu compte, però des del punt de vista humà és bona. Políticament… ja es van veure les declaracions que va fer, no sé si induït pel PS o perquè ho pensava, però en tot cas Socialdemocràcia i Progrés no treballa amb el PS perquè crec que la cúpula del PS no ho ha volgut. Tot i així, després coincidim molt. Som socialdemòcrates i ho continuarem sent. En el meu cas el que hi ha hagut és un problema més de persones que d’ideologies o de prioritats. Qui no em representen són les persones.
Com es va prendre que li demanés que deixés el seu lloc al comú?
Penso que era un moment en què hi havia molt poques notícies i tots coneixem la vocació frustrada d’actor del Joan Sans, aquest costat teatral que fa que quan no hi ha notícia se la inventa. M’ho vaig prendre molt així. Després també em va saber molt greu que un lingüista no entengui el significat de la paraula trànsfuga, perquè en cap cas me n’he anat amb la majoria ni m’he girat la camisa. Jo continuo sent la mateixa.
Parlem de política nacional. Vostè ha estat des de l’inici amb Socialdemocràcia i Progrés. Poden ser una alternativa de Govern?
Estem en procés de creació, som una plataforma, un moviment, i el que hem de fer és definir-nos. És clar, però, que haurem de pactar amb altres grups per poder fer alguna cosa a les pròximes eleccions. Però a partir del moment que no som un partit no puc avaluar la força que tenim o si som alternativa de Govern.
Han estudiat amb qui podrien fer aliances?
Jo em plantejo coses, però amb la resta de companys no n’he parlat. Sempre he pensat que hem d’anar més al centre i no tant cap als extrems. És una mica per això que vaig marxar del PS.
Per què va seguir Jaume Bartumeu?
No considero que hagi seguit el Jaume o ningú en especial. Que em representa més, sí, però no he marxat del PS perquè Jaume Bartumeu hagi marxat del PS. Feia molt de temps que no m’hi sentia còmoda. Sobretot des de les eleccions comunals. Va ser llavors quan vaig començar a estar en crisi i a tenir conflictes d’identificació. I en el cas d’Encamp, totes les persones que han ajudat a mantenir el partit, com ara Miquel Alís, i que per a mi són més el meu clan, són els que han marxat.
Es té una imatge errònia de Jaume Bartumeu?
Totalment. Li han volgut penjar l’etiqueta de persona dictadora, que no sap negociar i penso que és tot el contrari. És una persona que sempre li ha calgut tenir l’opinió dels altres i que de fet, per això va rebre la bufetada que va rebre quan estava a Govern.
La reconciliació és impossible?
En el meu cas sí. Tinc clar que amb segons qui no faré política. I aquestes persones estan al capdavant del PS.
Parla de Pere López, per exemple?
Pere López trobo que és un gran tècnic, però a mi no em representa políticament. Les persones que estan amb càrrecs polítics al PS o que són promeses de cara a les pròximes eleccions no em representen. No me les crec. Parlo dels consellers generals, o dels que es postulen per encapçalar càrrecs molt importants en un futur. A mi no em representen i dubto molt de les seves motivacions reals, per això he marxat del partit.
I quines motivacions hi veu?
Ambicions molt personals més que ambicions de país, i un desig de solidaritat cap als altres. He vist que d’altruisme, poquet, i no era el moment de girar l’esquena al Jaume.
És curiós que al final, les crítiques que es fan els uns als altres són les mateixes: que són excloents i que volien tot el poder.
Al final el que s’ha de veure és qui s’ha quedat i qui ha marxat. Nosaltres no hem lluitat per quedar-nos amb el poder dins el partit. Jaume Bartumeu, el primer, i segur que per a ell ha estat horrorós deixar en mans de segons qui una cosa que en el fons havia creat. Si el Jaume fos com diuen no penso que els hagués donat el PS. Si el que hem fet és voler el poder… A més, les persones que critiquen tant el Jaume, quan van arribar i el poder estava en mans del PS i el Jaume, aleshores tot era perfecte.
