«Fa pocs dies el ministre d’Economia deia, convençut, que arribava la sortida de la crisi. Aquelles manifestacions han merescut la ironia de bona part dels responsables polítics, econòmics i socials. Fins i tot responsables de DA han criticat la lleugeresa del ministre. Les seves declaracions ens han fet pensar en el Sr. Chance, un jardiner ‘naïf’ que gent molt seriosa prenia per un savi en aquella divertida pel·lícula de Hal Ashby Benvingut Mister Chance». Alcobé s’emporta la primera espina d’un jardí amb algunes floretes i copets a l’esquena, pocs, i amb forces punxades i «travanetes traicioneres» de Jaume Bartumeu a Daniel Armengol, i a la inversa. Armengol el «respecta molt com a polític i les seves capacitats», conscient però «que no és recíproc»; i que el respecti, clar està, no vol dir que ni molt menys hi estigui d’acord, «vostè té unes estructures molt piramidals que no tenen res a veure amb la diversitat que ens caracteritza», referint-se a DA i deixant clar que «el nostre grup és sòlid».
Bartumeu segueix amb la metàfora perquè la película li ha anat com anell al dit, i ara parla com si Chance fos tot el Govern: «En una de les seves escenes més celèbres, Chance, preguntat sobre la situació econòmica del president americà, tranquil·litza l’home de la Casa Blanca i li diu: ‘Mentre les arrels no estan tallades, tot va bé i tot anirà bé al jardí… hi haurà creixement a la primavera’. Al capdavall és el que el Govern de DA voldria fer-nos empassar: la reactivació arribarà un dia o altre, només cal tenir paciència». I és en aquest punt clau on oposició i DA topen d’entrada a l’hora d’elaborar el Pressupost 2014, ja que els dos semblen haver vist dos llargmetratges diferents: els segons, diuen que es tracta d’un «dur període de recessió que sembla que ha tocat fons», per Bartumeu «si s’ha tocat fons, a la superfície encara estem lluny d’arribar-hi», i per David Rios «calen mesures de reactivació econòmica».
Potser mesures de reactivació econòmica no, però paraules per ‘reactivar’ els ministres, el grup de DA en va tenir unes quantes, deixant clar que tenen personalitat pròpia i no seran «una espècie de fotocopiadora de les iniciatives de Govern»: a la Sra. Suñé, reformi el FNJ que «no acaba de rutllar», al Sr. Esteve, «més agilitat i celeritat» pels entorns de protecció i pel Sr. Cinca, el «moll de l’ós», també n’hi va haver, «dues de cal i dues d’arena». Aps! i pel cap de Govern: «read my libs, no more taxes», fent referència la famosa frase de Bush, prometent una cosa que no va complir, «esperem que així sigui i no passi com amb ell».
Cinca contesta a Bartumeu, qui havia citat J.m Keynes per criticar-li que els economistes «en una fase tempestuosa es limitin a dir que quan passi la tempesta el mar tornarà a estar en calma», i li diu que no estan esperant, «ens estem posant en la línia de sortida per agafar el tren del creixement, quan arribi».
Bartumeu i Rios seguien sense veure clara ni la tempesta, ni el fons, ni la superfície, ni que arribi el tren. En paraules de Bartumeu «l’escenari actual d’Andorra no pot ser més llastimós: insostenibilitat de l’endeutament, destrucció de llocs de treball, pèrdua de competitivitat i empobriment del país i de la ciutadania»… i el Pressupost 2014, «mirant cap un altra banda, esperant que arribi la primavera».
