Aquesta setmana els infants d’Andorra estan acabant el curs escolar. Colònies d’estiu, vacances en família, esplais i altres dies d’esbarjo són el seu horitzó fins passat el dia de Meritxell, ja ben entrat el mes de setembre.

No tots els infants del món tenen la mateixa sort. Fa ben pocs dies, el 12 de juny, s’ha celebrat el Dia mundial contra el treball dels infants.

L’organització Mundial del Treball (OIT) considera que uns cent seixanta-cinc milions d’infants, entre 5 i 14 anys, estan sotmesos al treball.

El passat 12 de juny, el tema del Dia Mundial contra el treball dels infants ha estat, precisament, “L’educació, la resposta adequada al treball dels infants”.

Però la bona resposta ha de ser, també, una ferma condemna dels organismes i institucions internacionals contra aquesta vergonya.

L’octubre de 2006, les Nacions Unides van publicar un informe mundial sobre la violència contra els infants, preparat per Paulo Sérgio PINHEIRO. En el preàmbul del llibre, Kofi Annan deia: “La violència contra els infants no coneix fronteres. Hom no aconseguirà pas assolir l’educació universal si el infants no poden estar segurs a les escoles.”

Segons les dades d’aquell informe del 2006 la gran majoria d’infants que treballen (69%) ho fa en el sector de l’agricultura, un 22% ho fa en el sector serveis i un 9% en la indústria.

Tal i com podem llegir en l’Informe, l’anàlisi dels factors que empenyen els pares a enviar els seus nens i nenes a treballar poden fer pensar en algunes motivacions culturals, però la raó predominant és econòmica: la pobresa.

Aquesta pobresa es veu de vegades exacerbada per una tragèdia, com la pèrdua dels pares o un xoc econòmic.

És així com malauradament hom s’adona que les perspectives de futur dels infants, que depenen en gran mesura de la instrucció, de l’educació que rebran, compten menys que la supervivència immediata de la família.

Supervivència infantil és, precisament, el títol de l’informe 2008 de la UNICEF sobre l’estat mundial de la infància. Una lectura que us recomano.

Caldria que les Nacions Unides publiquessin periòdicament la llista dels països que admeten i toleren aquesta inadmissible pràctica que sotmet els infants a un mal tracte en llocs de treball sovint insalubres, quan el seu lloc només pot ser l’escola i les zones d’esbarjo.

Quina llàstima que no coneguem cap iniciativa del Govern d’Andorra adreçada a condemnar aquesta pràctica. Andorra hauria d’encapçalar una iniciativa internacional per blasmar els països que emparen el treball dels infants.

També és veritat que al govern liberal estan tan enfeinats a preparar cimeres sobre el futur d’Europa que no deuen haver ni pensat en aquestes qüestions humanitàries.