Les properes eleccions generals ja estan al centre de l’actualitat política. Són vàries les veus que especulen amb la creació d’aliances per aconseguir una altra majoria absoluta, però de diferent color. Em pregunto si això és el que més li convé a Andorra.

Un dels pares de la Constitució em va explicar que la fórmula de 14 escons nacionals i 14 territorials del Consell, ell la va defensar convençut que serviria per afavorir governs de coalició, més plurals. Deu anys de majoria absoluta del PLA de Forné, seguits de sis anys de majories relatives de Pintat i Bartumeu, fins a l’actual majoria absolutíssima de l’ex-PLA Martí, ens han demostrat que les majories àmplies només són positives per a qui governa, no pas per a la població.

El tsunami taronja va esmicolar el panorama de formacions polítiques tant a escala nacional com territorial. La tasca de reconstrucció que s’està duent a terme en els diferents moviments ideològics implica tant els estralls interns com la manca de motivació de la població, desil·lusionada per la situació actual que ni pot resoldre ni li pertoca fer-ho. En política, res és avui com era abans. En un món ideal, si totes les formacions polítiques es presentessin sota les seves sigles, sense mixtures, les properes eleccions servirien per pesar-les en nombre de vots. Seria bonic, tornaríem a saber on som. Serviria per llegir millor el missatge polític de la població, i, en funció dels resultats, conformar coalicions estables que permetessin un govern fort, amb voluntat de compromís de les parts representant la majoria de sensibilitats que convivim al país. Però, tocant de peus a terra, l’actual sistema electoral del tot o res de les territorials obliga a fer aliances a qui les vol gua-nyar. Un sistema que s’haurà de reformar cap a una major proporcionalitat més d’hora que tard.

Així les coses, a SDP tenim la nostra fórmula, que és projecte, programa i candidatures. Per aquest ordre de realització i sense tancar la porta a qui vulgui el progrés d’Andorra. Aquesta és la nostra diferència. M’agradaria que aquest cop es pogués votar amb garanties, evitant les coalicions electorals amb molta escuma que, com les onades, erosionen la costa i tot seguit es retiren cap al mar, deixant-nos només les restes del naufragi.