El representant legal dels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), Jaume Bartumeu, va presentar ahir davant la Batllia una demanda contra la intervenció efectuada per un Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) «escudat en una pretesa independència de l’òrgan governamental».

L’acció, anunciada pel portaveu davant dels mitjans de comunicació, impugna el nomenament de les dues interventores i la consegüent constitució d’una administració provisional, dues mesures cautelars empreses per l’autoritat reguladora que «han estat molt perjudicials» tant per l’entitat com «pel conjunt del personal del grup BPA», cosa que va minvar de manera evident «la confiança dels clients» en el sistema financer.

La finalitat primera d’aquesta iniciativa és rebre, tant de l’Institut de Finances com del Govern i de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF), «la comunicació de tota la informació vinculada que ha estat a la base de l’expedient», una sol·licitud llargament reivindicada pel màxim grup accionarial d’un banc que sempre va respondre a «la voluntat del compliment amb la regulació andorrana», segons paraules del portaveu del conglomerat.

La demanda interposada introdueix un requeriment de caire econòmic per responsabilitat administrativa, tot i que la quantia no ha estat encara estipulada. Bartumeu va legitimar la doble impugnació de les mesures derivades «d’una decisió que no considerem justa ni adequada», basant-se en l’impecable trajectòria de l’entitat fins que aquesta es va veure truncada per la intervenció.

Fent esment dels informes anuals realitzats per auditors externs –i «contractats entre les quatre firmes internacionals d’auditoria»–, que es reportaven periòdicament davant dels òrgans de control del sistema  financer andorrà, l’advocat va voler recordar que, fins ara fa un mes, «les avaluacions havien estat sempre positives», a més de respondre sense excepció amb «el compliment de la Llei de Prevenció de Blanqueig de Capitals».

Els elevats nivells de solvència i liquiditat que havien caracteritzat BPA, àmpliament superiors als mínims regulatoris, formen també part de l’argumentació que ratifica la reclamació empresa per part del conglomerat. A banda de les afectacions desencadenades arrel de la intervenció i demandades davant del Tribunal de Batlles per part dels membres del Consell de l’Administració cessats de manera provisional, Bartumeu va destacar les dues condicions sine qua non s’hauria de plantejar el futur de Banca Privada i que giren al voltant dels altres màxims afectats pel cas BPA: els clients i treballadors.

El lletrat va insistir que «la voluntat dels accionistes del banc és mantenir els llocs de feina i preservar el patrimoni dels clients de l’entitat, «els vertaders accionistes del banc». Per assolir aquest propòsit, l’agrupació que fins fa un mes havia ostentat l’administració de l’entitat, descarta taxativament la seva liquidació per destacar les alternatives existents i que passarien per «la fusió, la venda o el trossejament per línies de negoci».

Aquestes opcions van ser presentades a l’Executiu mitjançant la missiva dirigida a l’aleshores cap de Govern en funcions, Gilbert Saboya. Bartumeu va lamentar que s’hagi desestimat la iniciativa, denunciant a més «la sobreactuació institucional davant uns casos ja judicialitzats» que «ens han situat davant un problema financer de gran abast, més enllà de BPA».

Per a aquesta part afectada pel procés desencadenat amb la denúncia emesa per part del Departament del Tresor americà el darrer 10 de març, «d’uns casos que ja eren sota investigació judicial hem passat a una crisi bancària amb alarma social». En aquesta línia, Bartumeu argumentava que la màxima autoritat del país, el Govern, va assumir massa responsabilitats. Creu que va afegir «més llenya al foc» ja provocat per la nota del FinCEN, que resulta en conseqüències gens menyspreables com la impossibilitat d’actuar a la zona dòlar o la imposició d’una hipotètica sanció.

També va manifestar el descontent per la manca de diàleg amb els altres actors del sistema financer andorrà: «no hi ha hagut manera de sentar-se a dialogar» perquè l’ABA rebutja reunir-se amb els accionistes majoritaris. Per als accionistes, que no descarten futures accions davant la justícia andorrana, «els criteris de catalogació» del que pertany al «banc bo» o el que es consideraria «banc dolent», són dubtosos perquè fan «prevaldre la forma respecte al fons i sembla que el que abans era bo per tot el sistema financer ara és dolent només per a BPA», cosa que «no entenem i, en tot cas, no admetem».

Amb la compareixença per informar sobre la demanda presentada, es va voler deixar clar que «tot això no podia, no pot ni podrà servir d’excusa per liquidar una entitat amb bons ratis de solvència i liquidesa».

L’accionariat vol prendre mesures per la filial madrilenya

Els consellers de l’administració cessats per les dues interventores nomenades per l’INAF i que ahir anunciava precisament la demanda interposada contra aquesta mesura cautelar avalada pel Govern, s’assessora jurídicament per poder emprendre una reclamació legal contra els procediments desenvolupats amb la filial de Banca Privada d’Andorra a la capital espanyola d’ençà l’emissió d’un comunicat per part del FinCEN, en què s’advertia de possibles males pràctiques per part de l’entitat. Els representants legals han establert comunicacions per demanar informació sobre el nou consell d’Administració de Banco de Madrid.