Com si sentissin ploure

Autor: DELFÍ ROCA
Font: DIARI D'ANDORRA
Publicat el: 11 de Maig de 2015

Els fets es remunten a l’any 2013. Els cònsols lauredians tiren de targeta de crèdit sense motivació. El Tribunal de Comptes els fa una estirada d’orelles i ells, com si sentissin ploure.

Es publica l’informe del tribunal, aquest i altres fets surten a la llum i l’opinió pública s’escandalitza un cop més. Malgrat això, ni UL, partit dels cònsols, ni DA, partit amb qui fan coalició, ni el Copríncep francès, ni els serveis del Copríncep francès, ni el Copríncep episcopal, ni els serveis del Copríncep episcopal, ni el Consell General, ni el Govern d’Andorra i els seus deu ministeris actuals, ni els tribunals de Justícia, ni el Consell Superior de la Justícia, ni el Tribunal Constitucional, ni el Raonador del Ciutadà, ni el comú de Canillo, ni el comú d’Encamp, ni el comú d’Ordino, ni el comú de la Massana, ni el comú d’Andorra la Vella, ni el comú de Sant Julià de Lòria, ni el comú d’Escaldes-Engordany, ni l’INAF (Institut Nacional Andorrà de Finances), ni l’APDA (Agència de Protecció de Dades d’Andor­ra), ni la CEA (Confederació Empresarial Andorrana), ni la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, ni l’USdA (Unió Sindical d’Andorra), entre altres institucions i organitzacions, han mogut ni un dit per sancionar-ho o denunciar-ho.

Deu ser que per a aquesta cor­rua d’institucions andorranes ben greixades, les actuacions dels cònsols lauredians formen part de la normalitat democràtica d’Andorra. Això em preocupa enormement.

Sortosament, el Tribunal de Comptes, una mena de Pep Consciències nacional, ha fet bé la feina encomanada. També en Josep Roig, conseller al comú lauredià i membre d’SDP, portant a la Batllia la defensa dels interessos de tots els ciutadans de Sant Julià.

En conclusió, fa temps que a Andorra s’han ultrapassat moltes línies vermelles pel que fa al funcionament de les nostres institucions. La moral, els principis, els valors, han estat substituïts, sense el nostre consentiment, per una teranyina legal que facilita la tasca dels que utilitzen la cosa pública en benefici propi. Aquesta perversa dèria reglamentadora ha de desaparèixer per deixar pas a eines més útils per garantir el bé comú.

Parlant clar, Andorra ha de ser governada per persones que prioritzin la persona per sobre de tot, i que siguin honrades, transparents, properes i clares.