Un familiar crescut a Engordany però veí d’Encamp, on ha mort i s’ha fet la missa, ha estat incinerat al cementiri de la Plana de les Escaldes, on les seves cendres han estat dipositades en una urna.

És en moments tan delicats que cal sentir a prop la família i els amics, com també el suport de la resta de la comunitat via l’emplaçament correcte de les infraestructures socials.

Això ve a tomb de la legítima reivindicació del dret a disposar una urna electoral al Pas de la Casa. El seny ha imperat i sembla que aquest desembre els veïns del Pas ja no s’hauran de desplaçar fins al comú d’Encamp per anar a votar.

És d’esperar que aquesta urna complementària augmentarà la participació electoral en una població que ja compta amb la tercera generació adulta des dels fundadors dels primers comerços, la majoria refugiats espanyols republicans.

A poc a poc, reivindicant una cosa rere una altra, els veïns del Pas han sabut anar equipant el seu poble amb diverses infraestructures socials, des del centre d’atenció primària fins a l’església, passant per equipaments de lleure, grans pàrquings i oficines de tràmits. Fins i tot van gaudir d’una promoció de pisos socials; quant als pisos opino, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid…, que en comptes de negociar una solució entre el comú i el promotor, el que s’havia de fer era oferir-los primer als veïns del Pas, per mitjà de subhasta o similar, perquè si hi hagués negoci fos a favor del pobladors, no dels especuladors, a qui el tret els sortí per la culata.

Així les coses, tothom té dret a un habitatge digne i fins i tot a un lloc on caure mort. Per això el Pas de la Casa té encara una altra reivindicació pendent pel que fa a la mort, ja que s’ha d’anar al cementiri d’Encamp, fora que la persona difunta sigui d’una creença religiosa no catòlica, que ho complica encara més.

Crec que la població del Pas de la Casa es mereix un cementiri local multiconfessional. Sé de l’amor que moltes famílies tenen per aquella vall que als primers va acollir i que va ser acollidora amb la resta de nous pobladors.

El que no és de rebut és que avui dia no disposin d’un lloc on ser enterrats dignament, prop dels seus, al seu vessant, si així ho desitgen.