La paraula està de moda, o potser hauria de dir que és ‘fashion’. ‘Smart’ per aquí, ‘smart’ per allà, ‘smart country’, ‘smart city’, ‘smart society’, ‘smart government’. Avui, si la cosa no és ‘smart’, no interessa. A Andorra ha esdevingut gairebé una obsessió dels que ens governen, fins al punt que d’aquí a uns dies, a Andorra la Vella, s’organitzarà l’Andorra Smart Congress dedicat a les tecnologies ‘smart’ i a captar, segons els organitzadors, inversions també molt ‘smart’.

‘Smart’ no deixa de ser un terme de màrqueting corporatiu, en què s’hi ha barrejat de tot els últims anys, i que ha permès a consultors i comercials de tot pelatge, vendre de tot i més, encara que de ‘smart’ en tingués poc.

El govern dels millors de DA, enamorat dels anglicismes ‘fashion’ que serveixen per amagar la falta de definició en continguts reals i tangibles, no podia ser menys i s’ha llençat en cos i ànima a aquesta cursa a fer-ho tot molt ‘smart’. No serien els millors, si no.

I a cops de clústers d’iniciatives Actua, que van arrencar els consultors de Monitor Group, al 2011, mitjançant 1,5 milions d’euros públics i que han costat almenys el mateix des d’aleshores, s’ha anat venent Andorra com a ‘Smart Country’, per veure si tot plegat feia més patxoca per atraure inversors estrangers.

El resultat és bastant decebedor, ja que al cap de quatre anys d’aquesta costosa estratègia, les estadístiques situen aquesta inversió en menys del 2% del PIB nacional estimat. Una inversió que gairebé sempre és més convencional que ‘smart’, entre basars xinesos i franquícies de clíniques d’estètica.

Encara ara, a les portes d’aquest congrés, sentim declaracions en les quals alguns voldrien que Andorra es convertís en un laboratori, quan ja han experimentat amb Ordino Studios, on el més ‘smart’ va ser el propietari que va marxar del país amb un bon feix de diners públics sota el braç. O també s’han emplenat les avingudes Meritxell i CarlemanyVivand amb una Wi-Fi pública a la qual li falta el públic.

De tan ‘smart’ que vol ser tot, tinc sovint la sensació que ens prenen per ratolins en lloc de ciutadans, amb els quals ells, els que són més ‘smart’ de tots, poden experimentar lliurement, sense control i sense retre comptes a ningú.

Mentrestant, moltes empreses, emprenedors i talents del país no reben l’atenció que mereixerien dels ‘fashionistes’ de Govern, perquè no són prou ‘smart’ per a ells. Crec que el que seria realment digne d’un ‘Smart Country’ seria començar a dedicar molts més recursos públics a tot aquest teixit de talent nacional, com proposem des de Socialdemocràcia i Progrés.

Si aconseguim fer-lo créixer, si aconseguim fer-lo prosperar tant dins com fora del país, aleshores sí que tindrem el millor dels aparadors per atraure inversors estrangers seriosos i disposats a creure que a Andorra som ‘smart’ de veritat.