Avui s’obre al Consell General el debat d’orientació política d’aquest any amb el discurs del cap de Govern. Sense intentar endevinar els temes i les mesures de les quals parlarà, sí que ens va donar algunes pistes en el discurs que va fer a la presentació de l’informe econòmic de la Cambra de Comerç fa menys d’un mes.
Allí anunciava que més enllà de la pujada de cotitzacions a la CASS calia, i el cito, “un augment progressiu del salari mínim, fins a situar-lo, en els propers anys, en el 50% del salari mitjà”.
Dit així sembla una mesura a aplaudir i força necessària per donar més aire al dia a dia de les moltes de les famílies que han de viure amb el salari mínim, que porta congelat des de fa més de 2 anys a 962 euros mensuals. Una quantitat que, sens dubte, és insuficient per viure dignament a Andorra. Però quan s’analitza fredament la realitat, la il·lusió s’esvaeix. El salari mitjà, en el que portem de 2015, és segons les dades de la CASS de 1.950,08 euros. Això, seguint la fórmula del cap de Govern, ens portaria a situar el salari mínim a 975 euros, un augment de 13 euros o l’1,3% sobre el salari actual. El cap de Govern ens deia, a més a més, que aquest augment havia de ser progressiu en els propers anys, el que em porta a pensar que ni a aquests 975 euros arribaríem ara mateix.
Però això no és el pitjor. Si mirem l’evolució del salari mitjà els últims anys veiem que al 2011 estàvem a 2.014,90 euros i que ha anat baixant progressivament fins als 1.950 euros actuals, excepte per a l’any 2014 en què les dades van estar dopades per un efecte ‘dumping’ en els salaris del sector financer que van anticipar el pagament de primes per evitar l’entrada en vigor de l’IRPF. Si la tendència segueix, i tot ens fa pensar que serà així, el salari mitjà continuarà baixant els propers anys i tot fa pensar que molt aviat el 50% del salari mitjà estarà per sota dels 962 euros actuals del salari mínim. Que farà el Govern aleshores? O no han fet els números o és que ens el prenen, el número.
Una bona part de les famílies d’aquest país estan en una situació extremadament delicada, amb un salari mínim o pròxim al mínim, fent mans i mànigues per sobreviure fins a finals de mes. Ara és l’hora de les solucions valentes, com la que proposa l’economista Miquel Puig en el seu llibre ‘Un bon país no és un país low-cost’, apujant progressivament el salari mínim fins al 50% del PIB per capita.
Aquí a Andorra, això equivaldria a un salari mínim de 1.490 euros amb les estimacions actuals, tant del PIB com de la població. Potser sembla una xifra difícilment assumible avui en dia, però sí que hauria de ser un objectiu a marcar-nos i sobretot una proposta, que contràriament a l’avançada pel cap de Govern, sí que serviria per millorar la realitat dels ciutadans i les ciutadanes. Així també revertiríem la baixada de la massa salarial, milloraríem la situació dels comptes de la CASS per l’increment de cotitzacions i donaríem oxigen a l’oblidat consum intern. No esperem més i deixem-nos de mesures de mínims pel salari mínim.
