“Ils bouffent à tous les râteliers.” En Julien va fer servir aquesta expressió quan li vaig explicar l’espectacle ofert per DA, Cd’I i Ld’A confeccionant les llistes electorals d’Andorra la Vella amb un final de traca i mocador. En Julien és un noi francès amb qui comparteixo estones enriquidores de conversa en català. Desconeixia l’expressió, però la vaig trobar encertada per definir el serial esperpèntic amb Ferrer, Minguillón, Cinca, Gallardo i companyia (la llista és tan llarga que m’ocuparia tot l’espai).
El cas de la capital ens mostra de nou que hi ha una praxi política –amb honorables excepcions– que és endèmica a la qual ens hem acostumat. No sé quan ha de passar ni com, però ha d’arribar el dia que els ciutadans apartem del poder d’una vegada per totes aquests que, eloqüents en la paraula i disfressats amb pell de xai, no tenen cap escrúpol a l’hora de cercar les maneres de fer-se amb el poder per gestionar el bé públic i sotmetre’ns als seus capricis. Ha d’arribar el moment que el noble art de la política s’imposi davant de la baixesa moral dels qui per un râtelier són capaços de pactar amb qui sigui o d’empènyer qui calgui, mostrant la cara més roí de la condició humana, amb un clar menyspreu cap als ciutadans fins al punt de sentir-nos insultats.
Ha d’arribar el dia que ens revoltem contra aquesta manera de fer, contra la politique politiciene i reivindiquem l’honestedat, la coherència, els principis ètics, la dignitat com a valors essencials de la política. I només així ens sentirem orgullosos dels nostres servidors públics. De moment només ens en podem sentir d’alguns dels que no hi seran.
