Una pregunta recurrent que m’han fet aquests dies de precampanya, i a poques hores de l’inici de la campanya electoral, és com afectarà el cas BPA als resultats de les comunals.Podria ser un càstig per a DA o no? La veritat és em preocupa poc com aquest afer acabi afectant o no el resultat electoral. Em preocupa molt més com ho estan passant els ciutadans afectats, els que hi tenen els seus estalvis -sovint el seu únic mitjà de subsistència- bloquejats des de fa més de 8 mesos.
Em preocupa com això està afectant les empreses del país i els seus treballadors, com està afectant el consum intern, com està afectant el sistema financer i l’economia del país en general. I em preocupa què podem fer per solucionar-ho tot plegat. Preguntes ara mateix sense resposta a causa del particular concepte polític del govern de DA, en què compten més els vots que les preocupacions reals dels ciutadans.
Massa sovint hem vist com les actuacions des de les instàncies públiques es fan d’esquena a les persones, quan no són directament oposades als seus interessos.
En aquest últim mandat comunal s’ha accentuat una tendència que es venia covant des de fa temps, en que importa més què es fa que per què es fa. Fa pocs dies, per exemple, ens explicaven des de la candidatura liberal de Jordi Minguillón, que es van oferir els terrenys de la Comella per fer-hi l’heliport únicament per acontentar les demandes provinents del Govern i així aplanar el terreny per al pacte que es va fer posteriorment entre Rosa Ferrer i Toni Martí i que ara, pocs mesos després, s’ha trencat. Altra vegada es va pensar en els resultats electorals i què es podia fer per afavorir-los en lloc de pensar en com això afecta els ciutadans.
A les candidatures de Sentit Comú ho hem marcat ben clar, la nostra preocupació són les persones i el seu benestar, situant-les on es mereixen: al centre de l’acció política.
Implicant-les en el dia a dia de la parròquia, ja sigui fent-les participar de l’elaboració dels pressupostos o bé dinamitzant les organitzacions veïnals i de comerciants, les associacions o els clubs. El Comú ha de deixar de ser únicament un escenari polític on s’hi juguen variacions més o menys reeixides de ‘Joc de Trons’, per esdevenir un lloc de vida política en què tots i cadascun hi puguem expressar les nostres preocupacions i sobretot ser escoltats.
Per concretar aquesta voluntat, proposem un Contracte amb la Ciutadania, un pacte cívic basat en una concepció participativa i progressista de la democràcia, en el qual es recolliran els principals compromisos entre el govern comunal i els ciutadans o els seus representants.
Un pacte que giri a l’entorn dels valors de la solidaritat, l’honestedat, la justícia i la igualtat i que serveixi per tornar a fer del Comú una institució autènticament propera als ciutadans i sempre al seu servei, amb les persones com a protagonistes.