Tots sabem, i estic convençuda de la sensibilitat de tothom, que el tracte que hem d’oferir a les persones grans en els àmbits residencials ha de ser diferent, ha de ser molt proper, humà, i sempre s’ha de tenir en compte a les famílies en aquest tipus de procés. No hem d’oblidar mai que no són persones que estan de pas, sinó que la residència s’ha transformat en la seva llar i en certa manera, la llar de les seves famílies.

Però la realitat ens porta a veure que no s’ha aconseguit el que tots desitjàvem, que amb la reunificació del Solà d’Enclar i El Cedre es pogués arribar a crear un centre unificat a on es pogués donar la resposta adequada a les necessitats tant dels residents com de les seves famílies. No s’ha tingut clara la gestió unificada dels dos centres i desgraciadament no ha existit un pla rector de gestió ben definit que determini una direcció a on quedin realment detallades les seves funcions i amb una presencia permanent.

Aquí no es pot fer un símil amb la gestió organitzativa hospitalària, és totalment diferent, i mantenir els mateixos criteris és una errada important. Tots els experts d’arreu coincideixen en què establir similituds amb la gestió hospitalària, provoca un empitjorament de l’atenció dels residents com de les seves famílies.

Cal que El Cedre disposi d’una direcció independent que per sobre tot sigui propera als residents i familiars, que sigui conscient de les cures integrals que cal oferir quan les persones grans es troben en aquest moment del seu temps vital i a les seves famílies, i que pugui oferir alts indicadors de qualitat i d’eficiència.

El que cal és una direcció ben capacitada amb formació en geriatria amb molta dedicació, que sigui capaç d’entendre la complexitat de l’atenció a les persones amb dependència, que sigui capaç de millorar significativament l’eficiència del tractament sociosanitari, no des d’un vessant medicalitzat, si no potenciant l’autonomia per proporcionar una nova llar que els tracti com a persones i no com a malalts, i que els evitin fer transitar d’un servei a un altre com si fossin malalts, i també que sigui capaç d’entendre que potser caldrà anar una nit a acompanyar a un moribund, o bé acompanyar a un altre persona i la seva família en la seva celebració d’aniversari, i això és responsabilitat del gerent.

Existeixen disfuncions que han de ser resoltes de forma àgil, i totes elles s’han de desprendre d’una gestió forta capaç de ser resolutiva, i ara no és així.

Existeixen canvis freqüents de personal, que a més pateixen d’una càrrega assistencial molt important pel fet de trobar-se en nombre inferior al que caldria per la complexitat i grau de dependència dels residents.

Hi ha una manca de comunicació a tots nivells: entre direcció i coordinador del centre, entre direcció i familiars, etc.

Hi ha una manca d’organització dels diferents professionals que interactuen al Cedre.

Segueixen existint problemes amb la facturació dels medicaments a la CASS generant un problema important a les famílies. Existeixen queixes per empitjorament en la qualitat del menjar.

I moltes més que no entraré a detallar, però aquestes mancances ens demostren que cal un replantejament en la gestió, cal dotar-la  d’autoritat i de capacitat de decisió i gestió i aquí el ministeri té la paraula i la decisió.

En definitiva, una de les potes del nostre sistema sanitari com és El Cedre ens està fallant de forma important.

Cal actuar ja!