David Pérez té 41 anys, està casat i té un fill de 9 anys. Va estudiar una formació professional de segon grau i actualment és responsable de comptabilitat i administració. És el primer cop que fa política activa. Té entre mans el repte de liderar la candidatura de Sentit Comú. Amb ell, concorren un grup de novells en el camp de la política. Admeten que és difícil arribar a entrar al comú, però no renuncien a obtenir alguna representació per portar renovació a la corporació.
És la primera vegada que surt a l’escena política. Com afronta aquestes eleccions?
Amb molta il·lusió i moltes ganes. És un repte personal, però amb molta motivació per intentar canviar les coses.
Com li ho van proposar i per què es va decidir a encapçalar la llista?
M’ho van proposar el Víctor Naudi i el Robert Font. I em vaig decidir perquè creia que l’oposició que s’havia fet fins ara no era bona, creia que el comú que hi ha actualment no havia fet bé les coses i per tant em vaig decidir a presentar una alternativa.
Va tenir dubtes?
Molts. Essencialment per la família. La meva dona em va donar molt suport, però a l’entorn més proper tothom em deia: “Ja t’ho has pensat bé?” I és clar que et signifiques, però crec que no s’han de barrejar les coses i que jo pensi d’una manera no ha d’afectar gens.
Deia que l’oposició que s’ha fet no ha estat bona. Què ha trobat a faltar?
Hi havia vegades que no sabíem si l’oposició formava part de la majoria. Certes posicions que es van prendre nosaltres considerem que estaven molt al límit.
Per què no va ser possible l’acord amb el Partit Socialdemòcrata?
Penso que essencialment va ser un tema de personalismes, però en desconec els detalls.
El problema segueixen sent Jaume Bartumeu i Pere López?
No, no, no. De cap manera. El problema és molt més avall. En cap cas està en un perfil tan alt. Però prefereixo no parlar-ne.
És un error no presentar-se conjuntament amb el PS?
No. Ells tenen el seu espai i nosaltres tenim el nostre. Ells representen una esquerra més radical i nosaltres un centre més moderat.
La presència de quatre llistes els afavoreix o els perjudica?
Pel que fa a resultat electoral ens hauria afavorit anar sota el que nosaltres proposàvem, les plataformes de redreçament comunal, sense cap sigla ni partit. El que aconseguim ara és dividir el vot progressista.
Amb aquesta divisió i tenint en compte els resultats de les generals, les perspectives no són gaire favorables.
No ens hem presentat mai en unes comunals, per tant el resultat és una incògnita. Tots sabem que a les comunals no es vota el partit, sinó més aviat les persones. Obtenir representació per a nosaltres seria un resultat més que digne, tenint en compte que tenim un projecte relativament nou, amb persones molt noves, que no són conegudes del públic en general i que presentem un projecte que volem que tingui continuïtat en el temps.
Va costar gaire fer la llista? Hi ha molts familiars d’altres candidats i sembla feta a corre-cuita.
No, no. Al contrari. La vam estructurar i vam tenir facilitats a l’hora de fer-la, no vam haver de córrer. El que sí que és cert, però, és que costa moure la gent, desbloquejar-la, perquè ningú no es vol significar. Tenim un comitè parroquial amb força membres i, a més a més, som un grup de persones amb moltes inquietuds.
En aquestes eleccions s’hi suma el futur del partit? Un molt mal resultat els faria replantejar la situació?
Com deia és un projecte al qual volem donar continuïtat, ja pensem en l’endemà de les eleccions independentment del resultat. I no tenim aquesta sensació que un resultat desfavorable hagi de fer patir el partit.
Des del primer dia ha defensat que el fet de ser gent nova és un avantatge.
És un tema de cansament. Quan permanentment veus les mateixes persones vinculades al món de la política perceps que no hi ha regeneració, que no hi ha saba nova. Nosaltres creiem que podem aportar aquesta regeneració perquè no hem estat mai vinculats, no hem anat mai a cap elecció, i els darrers temps, malauradament, sempre veiem les mateixes persones. Sembla que no se sap passar el testimoni a temps o plegar en el moment adequat.
Alguns sectors del PS consideren que es presenten tan sols per restar-los vots.
De cap manera. Considerem que tenim el nostre espai. Ells tenen unes posicions bastant més a l’esquerra. No hem articulat aquestes llistes per anar a restar en contra de ningú.
Personal
Una estació de l’any:
la tardor.
Un color:
vermell.
Unes postres:
strudel.
Una mascota:
un gos.
Un moment del dia:
primera hora del matí.
Tres valors:
honradesa, treball i amistat.
Un excap de Govern o exsíndic:
Josep Maria Beal.
Un rival polític andorrà admirat:
cap.
Un ídol polític estranger:
Obama.
Un partit polític estranger referent:
cap.
Un monument d’Andorra:
Sant Miquel d’Engolasters.
Un equip de futbol:
el Barça.
Una sèrie de televisió:
Els Soprano i Breaking Bad.
Un somni:
una societat millor.
Comuns
L’estructura administrativa territorial de l’Estat està obsoleta?
No. Al contrari, el que cal és definir ben bé la tasca que ha de fer cadascú.
Els comuns han de cedir competències a Govern?
Nosaltres parlem d’asseure’ns en una taula i evitar que hi hagi duplicitats per no malmetre recursos. Cal ser eficients i faci-litadors.
Govern ha de seguir pagant els comuns en funció de població i territori?
Cal revisar-ho, però en funció de la població és evident. Dit això, cal que els comuns facin un esforç i que el cens que tinguin sigui el correcte i no estigui inflat per rebre més diners.
