Fa una setmana es va produir un cop d’estat a Turquia. Tot i que al primer moment ens podia arribar a  sorprendre, en definitiva, era un fet que havia de passar. La inestabilitat que es viu al país cada dia que passa és pitjor, i cada cop, de forma amagada, els drets dels ciutadans han anat cada cop a pitjor i evidenciant-se una disminució de la qualitat democràtica.

A l’última reunió de l’Assemblea Parlamentaria del Consell d’Europa, una diputada turca socialista ens explicava la situació complicadíssima que es vivia al seu país, fins al punt de témer per la seva seguretat i la de la seva família si gosaven anar en contra del Govern.

Realment el seu relat en va fer reflexionar molt, i ara, amb el cop d’estat i la reacció que està tenint el seu President Erdogan, fa que cada cop veiem que aquestes són dictadures disfressades de democràcia i l’equilibri aconseguit entre laïcisme i democràcia s’ha anat diluint en els últims anys.

Vull deixar clar que de la mateixa manera que no accepto l’ús de la força per destituir un govern que ha estat escollit democràticament, tampoc entenc les mesures desproporcionades aplicades per, segons diuen «netejar el país de traïdors». S’ha trencat la separació de poders, destituint i empresonant a part del poder judicial sense la seguretat d’un judici just. S’han destituït i acomiadat una infinitat de docents, periodistes, es prohibeix la sortida del país i s’obliga a tornar a tots els ciutadans que es puguin trobar fora del país.

En definitiva, hi ha desenes de milers de persones sospitoses que poden ser empresonades en breu. I a més, resulta que es deixa en suspens l’aplicació de la Convenció dels Drets Humans, el tractat que ofereix als ciutadans la seguretat de poder ser tractats en qualsevol  procés amb justícia i respectant els seus drets.

Aquests dies corren per internet moltes imatges, no sé si reals, però  de ser-ho, demostren que en determinats entorns la vida perd el sentit per davant del poder, i les persones deixen de ser-ho, sense poder defensar-se i moltes vegades sense saber quin serà el seu destí final.

Estem vivint un moment de transformació i no sabem cap a on anem, no sabem quines conseqüències podran tenir determinades accions i com ens afectaran. En un món globalitzat, cada vegada el que passa lluny ens afecta, d’una forma o d’una altra. Cada cop som més sensibles a tot el que passa, però moltes vegades ja no sabem que podem fer per aturar-ho.

Un país com Turquia, que des del 2005 ha desenvolupat reformes orientades per afavorir un apropament a Europa, ara tot es gira de cop, i va cap a un camí contrari al dels valors democràtics i de llibertat que generació rere generació s’han anat creant al voltant dels drets humans.

El dret a la vida, la prohibició de la tortura, els tractes inhumans o degradants i la llibertat d’expressió acabaran situant-se al record de les persones, com allò que va ser i no tornarà.

Veiem com aquests drets costen molt temps d’aconseguir i molt poc temps de perdre.