El Papa Francesc ho ha dit clar i català: no estem en una guerra de religions. Estem al bell mig d’una guerra d’interessos terrenals. Es lluita i es mor pels diners, pel control d’uns recursos naturals que no es poden produir sinó que només es poden extreure de la terra, amb un gran cost ambiental i social que els grups industrials no comptabilitzen.
A cadascuna de les guerres en curs se li pot associar un preuat recurs natural. Poden ser minerals, forestals, hidrològics, marins, energètics o, darrerament, les terres rares. Matem i morim, doncs, per elements químics metàl·lics extrets de la terra com el lantani, el ceri, el praseodimi, el neodimi, el prometi, el samari, el gadolini, el disprosi, el tuli i l’iterbi. Desconeguts per la immensa majoria de la població, n’hi ha prou de saber que sense ells no es podria sortir a caçar pokémons.
Els bel·licistes que incentiven i es beneficien d’aquestes extraccions de recursos naturals són els mateixos que es cuiden d’entabanar-nos mediàticament per mantindre’ns en un estat de conformisme total.
Amb la poderosa eina de la por, els bel·licistes fan tot el possible per dominar-nos, fomentant la desconfiança i la rancúnia entre pobles germans, fins que, dividits, busquem refugi sota la capa protectora dels estats nació, que ells ja controlen. Si se’n surten, serem nosaltres mateixos els qui ens haurem posat el collar d’esclaus, tot creient-nos falsament lliures.
Alliberem-nos, doncs, dels bel·licistes. Perquè no és pas tancant les fronteres que impedirem l’acció dels terroristes gihadistes.
En estat de xoc no es podrà actuar sobre les veritables causes d’aquesta guerra, que són estructurals. Sobretot quan a Europa estem arribant a un nivell de paüra incontrolable, perquè els bel·licistes i els terroristes estan guanyant la primera batalla, la de les emocions. Saben que l’ésser humà és un animal emocional, per tant, qui controla les emocions controla la societat.
Només mantenint la calma enfront dels terroristes aconseguirem aïllar-los, arribar al seu niu i aixafar tots el seus ous.
És garantint vies segures als refugiats que podrem viure un futur en pau. Defensar les esglésies, les mesquites, les sinagogues i els temples és la millor resposta als atemptats terroristes.
En definitiva, defensar amb dents i ungles les nostres llibertats enfront dels exaltats.
