No tinc res en contra d’Alcobé. Absolutament res. Ni de Cinca, ni d’Espot, ni de Saboya… ni de cap dels ministres que hi ha al Govern. Ho dic ja d’entrada perquè no se m’acusi de fer campanya en contra de l’Executiu, que en els temps que corren qualsevol crítica que puguis fer a aquest Govern ja passes a formar part dels conspiradors.

Com si no n’haguessin hagut sempre de conxorxes, contra aquest govern i contra el de Bartumeu, Pintat, Forné, Ribas…, quin cap de Govern no ha estat sotmès a pressions i difamacions? Però el fet que existeixin les conxorxes no ha de privar-nos, als que no en formem part, d’opinar sobre afers relacionats amb el lamentable moment que estem vivint políticament.

Perquè no acabo d’entendre massa algunes qüestions que tenen a veure amb l’ètica i l’estètica governamental. A veure, la Llei del Govern diu o no diu que els membres de l’executiu no poden exercir activitats remunerades, siguin mercantils, industrials o professionals? Ho diu. Doncs si ho diu i hi ha un ministre que, exercint el càrrec, està fent o ha fet aquestes activitats és clar que està incomplint una llei.

O sigui, per entendre-ho encara millor, un membre del poder executiu, que és el que s’encarrega d’implementar o executar la llei, està fent trampa perquè vulnera un article de la llei que regula la seva feina. Doncs aleshores, com pot ser que no es prenguin mesures? O encara més, com pot ser que membres destacats del partit i del propi gabinet ministerial defensin la seva actuació a capa i espasa? Jo no sóc ni jurista, ni batlle, però oi que la llei és igual per a tothom? O és més igual per a uns que per a uns altres?

El que no pot ser és que sota el mantra de la denúncia de conspiracions i assetjaments al Govern es tapin il·legalitats manifestes, reconegudes. I és que, si em permeteu la sornegueria, els que volen tombar els membres d’aquest Govern, ja sigui per la intervenció de BPA o senzillament perquè són opositors polítics, no els cal fer massa campanyes, ells solets se les fan.