Estem en un moment àlgid en el qual es cou el futur del nostre país. Per això no es poden dilatar més les reformes estructurals internes tan esmentades, com la reforma del model sanitari en conjunt, el model de transferències i competències comunals, la funció pública, una fiscalitat justa i homologada. Per altra banda, ens convé avançar decididament cap a l’acostament a la Unió Europea però també, amb els compromisos contrets en l’acord monetari i els estàndards internacionals en matèria de transparència i estabilitat financera.

Si volem avançar decididament i sense embuts cap aquesta direcció, cal convicció i disposar d’un projecte que tingui el suport del conjunt de la ciutadania.

Malauradament hem de constatar que cada dia que passa ens allunyem més d’aquests reptes per moltes paraules i promeses que ens fa el cap de Govern.

Davant dels darrers esdeveniments relacionats directament amb la crisi de BPA que, de moment, han acabat amb la renúncia al seu escó de l’exconsellera general Meritxell Mateu. Dia sí i dia també ens assabentem per mitjans digitals estrangers que, suposadament, hi haurien més vinculacions d’activitats lobbistes involucrant el ministre Alcobé.

DA intenta tapar les seves vergonyes mantenint el perfil d’arrogància que els caracteritza, dient que l’oposició hauria de callar i que són els únics posseïdors d’un projecte fiable. En resum, que l’oposició calli, que la ciutadania calli i qui no està d’acord que ho comenci a estar…

Tot plegat esperpèntic, llastimós i preocupant. En cinc anys i mig de govern de DA ni tan sols s’han concretat les reformes estructurals internes; de fet, s’ha aconseguit empitjorar la seguretat jurídica en molts aspectes i, sobretot, s’ha malmès la imatge de país.

És hora de rectificar i treballar en la bona direcció, el país no està per bromes de mal gust, ni per descobrir més fets que ja comencen a doldre profundament en la ciutadania. El país no pot esperar més.

I això únicament es pot fer amb valentia, transparència i diàleg, depurant responsabilitats per les males actuacions quan s’escaigui i posant-se a treballar d’immediat. Cal que el «govern dels millors» deixi l’arrogància de banda i obri noves vies de diàleg amb l’oposició però també amb tota la societat civil en el seu conjunt i no únicament amb certs sectors, com s’està fent fins ara. Si no es fa així perilla molt seriosament el futur, per molts missatges que es llancin des de les instàncies de Govern.

La realitat del dia a dia és clara: l’economia no rebrota de forma suficient, el consum intern baixa, el sistema financer no pot cooperar perquè es troba immers en un procés decreixent i de transformació global i, per altra banda, l’administració no para de créixer.

El futur és molt incert i només està fet per als valents. Cal governar amb confiança i encert, amb transparència i obertura de diàleg. Cal governar per a tothom i, de moment, no és el cas.