El passat dia 17 d’octubre es va desenvolupar el primer debat temàtic de la legislatura. Aquest va anar orientat a explicar per part del Govern les polítiques socials que està desenvolupant i als grups de l’oposició ens va tocar explicar quin model social defensem.

Em centraré amb el que des d’SDP hem defensat i defensem en temes de polítiques socials. Considerem que les polítiques socials es basen en uns principis, que els membres d’SDP hem defensat i hem justificat dintre del context socioeconòmic actual, de les possibilitats socials, de les realitats existents i fugint totalment de la demagògia i el populisme que alguns preconitzen.

SDP defensa les polítiques socials com una inversió de futur en ciutadania, cohesió social, solidaritat i equitat.

Nosaltres volem ser realistes, i ser realistes no vol dir ser insensibles als problemes de la gent ni altres qualificatius que ens han donat, tot al contrari, vol dir posar l’accent en fomentar un dels principis bàsics que ha de regir les polítiques socials que és l’equitat, com alhora posar a la persona en el centre del sistema i fomentar l’autonomia de les persones. I això només s’aconsegueix estant al costat de les persones i, de manera molt especial, al costat dels que més ho necessiten.

Dintre de la nostra tasca constructiva vàrem plantejar tres propostes de resolució, potser no tant impactants però sí molt importants.

Una de les tres propostes de resolució que vàrem presentar anava encaminada a crear una comissió d’estudi per analitzar la situació actual de les pensions d’invalidesa.

Concretament deia: «S’encomana al Govern que iniciï les accions necessàries per crear una taula de treball del Govern i el Consell General per analitzar i poder plantejar un document de propostes de millora per regular les prestacions contributives i no contributives que afecten als col·lectius de la gent gran i dels discapacitats”.

Ja quan es va debatre la llei de la CASS ja vàrem dir que la modificació plantejada ens preocupava degut que al canviar la base de càlcul de la pensió, i amb els càlcul que vàrem fer, els joves amb pocs punts cotitzats era el col·lectiu més afectat.

Però en les reunions que hem pogut fer amb els col·lectius, aquests ens han fet arribar la preocupació en molts més aspectes que els afecten.

Bé, ara ja podem veure i analitzar la situació de forma real.

Aquest era l’objectiu de la nostra proposta, analitzar amb les dades reals què està passant amb el que ens diuen els col·lectius i poder donar resposta a preguntes que ens fem i que amb la informació de la que disposem l’única cosa que ens condueix és a fer una valoració incomplerta.

Volíem poder establir quins grups poblacionals obtenen la prestació d’invalidesa, com s’està atorgant la prestació no contributiva, quines ajudes socials s’han de donar per cobrir les necessitats dels afectats, com afecten negativament als treballadors per compte propi, etc, i tot això ens ajudaria a poder oferir una prestació d’invalidesa justa i actualitzada a la realitat social.

Haguéssim pogut buscar solucions, i ajudar als col·lectius més desafavorits a tenir una millor qualitat de vida.

Des d’SDP entenem que els recursos són limitats i que cal orientar-los a qui més els necessita, però l’afany de fer quadrar els números no ens pot fer perdre de vista les necessitats dels ciutadans, i poder donar les oportunitats justes i necessàries als que han patit un accident o una malaltia que els impedeix poder desenvolupar una activitat laboral com qualsevol altre ciutadà.

Que DA ho hagi rebutjat no vol dir que ho deixarem d’intentar.

Seguirem treballant per aconseguir que tots els ciutadans tinguin les oportunitats que els permeti ser com els altres i poder dur una vida digna.