Dissabte passat els companys d’SDP van celebrar una sessió de treball per parlar d’Europa, de l’encaix d’Andorra a la UE i de la situació del procés de negociació amb Brussel·les. Està en curs un tractat d’associació que definirà una nova relació entre els 28 estats independents de la Unió Europea i el país dels Pirineus.
La jornada va anar a càrrec del professor Joan Clavera, especialista en Economia Internacional i Integració Europea, amb un amplíssim currículum a la facultat d’economia i empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Un gran coneixedor d’Andorra i de les institucions europees. És coautor, amb la Dra. Vilà, de dos llibres sobre les possibles formes d’associació d’Andorra a la UE i els problemes relacionats amb els anomenats paradisos fiscals. Són aquest tipus de jornades –on no només s’escolta, sinó que es pregunta, s’opina i es debat– les que fa temps que reclamem a qui té la responsabilitat de negociar el nou acord que afectarà tots els sectors de la població.
Aquestes reunions serveixen tant per fer-se una idea de què és el que realment ens hi juguem, com per conèixer amb qui ens ho juguem i en quin entorn s’està desenvolupant la negociació de l’acord.
En un entorn canviant, només fent l’esforç d’estar al dia d’aquests canvis constants permet mantenir el rumb de la negociació cap on es vol arribar, que, al nostre entendre, ha de ser el millor acord possible per a Andorra.
Llegia el primer de mes, a La Vanguardia, l’entrevista a la Dra. Ma Jesús Álava titulada L’autoengany ens impedeix ser feliços. Definia l’autoengany com el recurs que alguns fan servir per tolerar les seves insatisfaccions, les seves frustracions, la seva incapacitat per estar bé a la vida.
Són aquelles persones que responsabilitzen els altres i les circumstàncies de tots els seus mals. No vaig poder evitar de pensar que moltes de les actituds, explicacions i reaccions dels que porten la batuta de les negociacions amb Brussel·les les genera l’autoengany. A més, sembla que volen que la resta també participem del seu autoengany.
Per això, perquè ho volem veure clar, a SDP organitzem regularment aquestes trobades al voltant de persones que, com el professor Clavera, aporten claredat a temes on només trobem opacitat, mitges tintes i missatges enganyosos per part del Govern.
Per què no ens parlen clar? Per poder dir que, si no surt bé, la culpa serà dels altres?
