El pressupost és la màxima expressió del projecte dels que han acceptat la responsabilitat de governar. Analitzar-lo permet veure clarament l’existència, o no, d’un projecte real de transformació de la societat.
En els casos on no hi ha un projecte polític clar, el pressupost ens mostra inequívocament el tarannà amb què es gestionarà una institució pública com, per exemple, el comú de la capital. El seu pressupost, aprovat recentment, ens mostra que de projecte, ben poca cosa.
Malgrat l’opinió desfavorable del Tribunal de Comptes sobre les altes despeses corrents, les de funcionament, la majoria comunal no només fa com si sentís ploure, sinó que, endemés, les augmenta. A més a més, es posa la medalla de fer més inversions, però a costa d’apujar els preus dels aparcaments i de l’aigua pel mateix import a invertir. Fàcil.
Fiques la mà a la butxaca de la ciutadania, cercant calés, poc importa si en té gaires, pocs o gens. Escures tothom igual, tot i no ser ni just ni equitatiu. Estil DA. En el cas de l’aigua, quan hi hagi sequera, tothom patirà restriccions, hagi estat un consumidor responsable o un malbaratador.
Perquè el comú no vol instal·lar comptadors. Perquè no vol afrontar un canvi de model de ciutat. Al contrari, practica el gatopardisme dels que volen canviar-ho tot perquè res no canviï. Per això cal estar a l’aguait.
La majoria comunal comença a imposar, via fets consumats, un valors que faran que la gestió del comú es distanciï dels valors democràtics i socials inherents a un Estat de dret. El que realment pretén és donar la sensació que fa moltes coses.
Sembla una gallina escapçada, corrent d’un costat a l’altre fins que, dessagnada, cau a terra i mor. Però darrere l’il·lusionisme es troba la crua realitat: ens apuja el preu dels serveis comunals, de les activitats esportives i de les escoles bressol. També el preu dels aparcaments i de l’aigua. L’impost de radicació, fins ara congelat com a mesura anticrisi, augmentarà.
En definitiva, amb ell la capital ha perdut el seu lideratge en l’àmbit social, esdevenint una parròquia més dels Tots som Un, Tots som Andorra, aquells que, des de les institucions, pretenen confondre el país amb el partit.
Talment els tafurs del joc de triler. Bon any!
