L’escepticisme s’ha estés al carrer en relació amb l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Tothom es pregunta què guanyarem amb una relació més estreta amb els nostres veïns del vell continent. Tot i així, la meva opinió és que ens hem d’adequar al marc europeu o ens hi acabaran adequant.

El cert és, però, que més enllà de la reiterada idea que els estudiants i professionals andorrans tindran més oportunitats, poca cosa n’ha sabut vendre fins ara el Govern. Fa la sensació que, es miri per on es miri, pot haver-hi més coses negatives que positives, com per exemple la fi de l’acord duaner tal com l’hem conegut.

Continuem sense tenir, a més, la més vaga idea sobre quin impacte tindrà aquest acord en l’economia andorrana.  Tot i així, a poc a poc ens anem assabentant d’algunes coses que fins ara no sabíem i per a les quals hauria de servir aquest nou pacte amb la UE. Ara hem sabut, per exemple, que un dels aspectes més importants que es defensa davant Brussel·les, segons els nostres governants, és que els bancs andorrans tinguin el que anomenen passaport europeu.

D’entrada, em sembla inconcebible que els que durant anys han mantingut el vedat tancat a l’entrada de cap entitat financera estrangera perquè no se’ls desmuntés el xiringuito, ara vulguin anar lliurement a Europa a fer negocis i ser així un dels principals beneficiaris de la nova relació amb la UE.

Sembla, així doncs, que una altra vegada guanyaran els mateixos; esperem, però, que la resta almenys no perdem res. Personalment, m’importa ben poc que els bancs no surtin guanyant en aquesta negociació, sempre que la ciutadania en general no en surti perjudicada.