Encampadà de socarrel, Jordi Torres és un jove apassionat de la política. Des de ben petit ja va començar a interessar-se per l’actualitat del país, però no va ser fins fa cinc anys que va decidir involucrar-se de ple en diverses organitzacions polítiques del país.

–Per què va iniciar carrera política?
–Al principi, m’agradava molt observar el comportament dels individus i les causes que feien que la gent votés a un partit o un altre. Sempre m’ha agradat preguntar, qüestionar i aprendre de tot el que envolta el panorama polític andorrà. Malgrat tot, no va ser fins a partir dels 16 anys que em vaig començar a fixar en el partit que liderava Jaume Bartumeu, és a dir, els socialdemòcrates, i vaig començar a assistir a les seves reunions.

–Què significa per vostè la política?
–Ja vaig tenir ocasió de dir-ho en una columna fa un parell de mesos a la ràdio, per a mi la política ho és tot. És a dir, es tracta d’una disciplina que engloba tots els aspectes de la societat, afecta a tots els ciutadans hi estiguin o no involucrats.

–Per què se senten tan poc identificats els ciutadans amb vosaltres?
–Hi ha una desafecció molt important en la política, els ciutadans se senten molt allunyats dels nostres dirigents. Jo penso que això és conseqüència que els personatges polítics han projectat la imatge de que el poder recau única i exclusivament en ells, donant a entendre que només lideren el país en funció dels seus interessos.

–Quan es va començar a produir aquest distanciament?
–La crisi va ser un factor molt important que va agreujar aquesta mala relació. Quan les coses van bé sembla que no és tan important que ens tinguin en compte per prendre decisions, però quan es produeix una situació de crisi econòmica com la que estem passant tenim la tendència a voler controlar-ho tot molt més i a qüestionar-ne la gestió.

–Per què és tan pronunciat en els joves?
–L’abstenció no vol dir que els joves no vulguin participar. Tot i que veuen el vot com una forma de participació política molt tradicional de la que molts no en volen formar part, sí n’hi ha molts que tenen la voluntat de participar a través d’altres vies. En aquest sentit, la tasca del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra i altres organismes similars és transcendental.

–Es dóna, doncs, per perdut l’objectiu de fer que els joves votin a les eleccions?
–No, jo penso que són lluites paral·leles. Hem de seguir promocionant el vot perquè, ara mateix, és el mecanisme democràtic més important per expressar la nostra opinió política. Una opció seria fomentar mecanismes de participació activa durant el període de legislatura que acabi en l’exercici del vot quan arribin les eleccions.

–Pensa que els acords d’integració al mercat interior europeu seran positius per al país?
–És una anàlisi que encara no està plenament fonamentada, però en línies generals penso que serà bo, especialment per als joves. Malgrat tot, encara estem treballant-hi, sobretot intentat traslladar-ho a la ciutadania per tenir en compte la seva opinió.

–Com veu el panorama polític d’aquí a 20 anys?
–Social i políticament, cada vegada més estem entenent que la participació dels ciutadans és molt important. Espero que en el futur la política estigui molt més connectada al carrer i compti amb un ventall de mecanismes important per fer que els ciutadans hi puguin participar de forma activa, no només amb el vot a les eleccions.

–Estarà Andorra dins de la UE, llavors?
–Dins de la Unió Europea no ho sé, però sí que veig Andorra havent consolidat una situació d’avantatge per als ciutadans del país en relació amb aquesta federació.

–És Andorra millor avui en dia per al futur dels joves que fa 20 anys?
–Jo crec que hi ha més oportunitats de caràcter innovador. Tenim un conjunt d’oportunitats que denoten un país de caràcter més obert que abans. Pel que fa a les oportunitats de feina, no tinc tant clar que hagi millorat molt.

–Què en pensa del fet que no hi hagi dret a vaga?
–És paradoxal que aquest dret encara no estigui reconegut. Penso que és una restricció a poder expressar les nostres idees i opinions.

–L’avortament hauria de ser un dret per les andorranes tal com ho és als països veïns?
–És un tema molt delicat de tractar, però sí que crec que, com a mínim, ho hauria de ser en els tres supòsits.

–En els països més propers (especialment Espanya), la situació de precarietat laboral dels joves arriba fins a nivells alarmants. Com valora la del Principat?
–La situació que es desprèn dels països veïns és força complicada. Jo crec que al Principat vivim una realitat una mica millor, en aquest sentit. Tinc molts companys que, en tornar al país després d’haver cursat els estudis a l’estranger, no han tingut gaire dificultat en trobar una feina digna.

–Què en pensa de la possibilitat d’assolir la doble nacionalitat?
–És un debat molt difícil de dur a terme a Andorra, especialment perquè cal canviar la Constitució, però hem d’iniciar-lo i tenir en compte la opinió que tenen la majoria dels ciutadans. Crec que és un debat necessari si volem augmentar el caràcter democràtic del país.

–Canviarien molt les coses si els immigrants legalitzats correctament tinguessin dret a vot?
–Canviaria en el sentit que totes aquelles persones que treballen i paguen impostos al país podrien expressar realment la seva opinió. Entenc que també seria una mostra de qualitat democràtica, especialment en un país tan petit com som. Tot i això, no crec que es produís un canvi molt pronunciat en els partits que sortissin escollits.

–Trobes excessiu el fet que calguin 20 anys per assolir la nacionalitat?
–Totalment. Ho trobo molt excessiu. Lamentablement, hi ha moltes lleis enquistades en una altra època malgrat la joventut de la nostra Constitució.

–Hauríem de votar en referèndum si volem ser un coprincipat o una república?
–(riu) Aquest també és un tema molt delicat, però si no som els joves els que ens mullem no ho farà ningú. Sí, s’hauria de votar en referèndum, però amb tota la informació necessària per a què els ciutadans tinguin tots els elements necessaris per prendre una decisió fonamentada.