Després de veure publicada aquesta notícia i adonar-se que no era un acudit, s’entén perquè el temps no dona per tot, i el perquè de les coses a la parròquia d’Encamp estan com estan.
Dimecres passat es podia veure en la publicació Altaveu Digital una fotografia del cònsol major d’Encamp sostenint un pal de mesures topogràfiques amb el comentari següent:
«… a diversos ciutadans els ha sorprès veure aquest matí el cònsol major encampadà Jordi Torres Arauz, duent a terme tasques professionals de topògraf. Torres Arauz és un professional de la topografia, això ningú no ho discuteix. Fonts comunals, però, han recordat que l’ordinació que regula la tasca comunal a Encamp estableix que l’activitat del cònsol major ho és a ple temps. D’aquí el malestar que s’estaria començant a aixecar. I més encara quan la gestió de Torres Arauz, en molts camps, està sent àmpliament discutida per la ciutadania. Però el cònsol-topògraf no se n’ha amagat pas: juntament amb un company estaven desplegant els seus mesuraments en zones ben cèntriques d’Andorra la Vella, a la confluència de l’avinguda Meritxell amb el carrer Prat de la Creu, tocant a la plaça de la Rotonda».
El cònsol d’Encamp vol «estar a la moda», per això s’apunta al carro de fer de cònsol i dedicar-se als seus afers professionals al mateix temps, seguint l’exemple del seu líder Toni Martí.
Una notícia que, lluny de sorprendre, ve a justificar l’estat de deixadesa de la parròquia.
Ara, els encampadans podem entendre el perquè la majoria de DA no pot assolir els compromisos del seu programa electoral.
És de sentit comú que algú que està ‘pluriempleat’, no pot arribar a tot. Així doncs, deixem de ser tan crítics, caldria ser més comprensius amb una persona que és tan treballadora i dona tan bon exemple del seu treball!
Demanar uns serveis de qualitat per als ciutadans pot esperar per més endavant o bé perquè «ara no toca» (com diuen els seus). No es té temps per a tot.
A Encamp, el teixit empresarial pateix fa anys una preocupant davallada de l’activitat. És evident que es necessiten propostes, però està clar, no hi ha temps per a tot, ja es farà un dia o altre… o quan «toqui».
La reactivació i fidelitzar el turisme seria important per a la parròquia d’Encamp i pel Pas de la Casa però no hi ha hores. Pot esperat quatre anys més!
Un bon funcionament de les xarxes i canals de comunicació, tampoc és tan urgent, s’ha de dedicar el temps a altres coses. Fer conèixer com ‘batega’, o no, el poble encampadà fora de la parròquia no és quelcom urgent. Seria important treballar de valent en una política social que s’adapti a les necessitats de la ciutadania, a la gent gran i a les famílies amb necessitats urgents. Però el dia té les hores que té i no dona per més.
És així: cobrar per exercir un càrrec a dedicació plena i dedicar-se a afers professionals no està mal vist al país. Un altre cònsol en el seu dia ho va fer i no passa res. O tots moros o tots cristians, si un pot l’altre també vol. O ets de DA o no ets de DA.
S’ha de ser més comprensiu amb el cònsol, tot i que només estrenar el mandat es va apujar el salari.
El salari dona pel que dona, i bé que s’ha de guanyar la vida fent feinetes a estones. Vés que la gent n’és de pesada traient punta a les coses…
Siguem més pacients, que el que no està fet ja quedarà per fer… perquè ara fer de cònsol «no toca».