Temps de Quaresma i Setmana de Passió és temps de demanar perdó. I això és el que farem:

– Us demanem perdó, senyor Jordi Torres, cònsol d’Encamp, per haver-vos sentit “assetjat” per la publicació d’unes fotos a les xarxes socials on se us veia fent la vostra feina particular. Ja sabem que no hi ha cap incompatibilitat amb la feina de cònsol. Res més lluny del nostre pensament. També sabem que, els polítics i d’altres, quan jureu o prometeu el càrrec, la paraula ètica no figura en la vostra fórmula d’accés al càrrec i per tant no se us pot retreure la manca d’aquesta. Per tot això, perdoneu-nos. Us ho demanem, Senyor!!

– Us demanem perdó, senyor Xavier Espot, ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior i batlle en excedència, per haver cregut que revisaríeu el text que us havia tramès el Consell de “Savis” on, entre altres coses, proposa que ens pugueu punxar el telèfon per qualsevol cosa, sabent que això va contra els drets bàsics de les persones i que és contrari a la Constitució. Perdoneu-nos també per pensar que aquest Consell són persones afins a vós i que devíeu tenir algun contacte durant l’elaboració del text. Sabem que teniu molta feina i que algú (batlle com sou) això no ho hauria permès mai. Per tots aquests mals pensaments, perdoneu-nos. Us ho demanem, Senyor!!

– Us demanem perdó, senyors de la majoria del Comú d’Ordino, per haver dubtat de la vostra contractació d’un arquitecte condemnat anteriorment per delictes urbanístics. Sabem que n’hi ha molts més que no ho estan i que deuen ser millors o iguals que ell, però que l’amistat i la coneixença sempre tiren més que la mateixa vàlua professional. És per això que, davant dels usos i costums del país, no podem fer res més que demanar-vos perdó. Us ho demanem, Senyors!!

– Us demanem perdó, senyors del Consell, per haver arribat a creure que la llei del tabac realment es va aprovar per motius de salut. Tot i que hem de reconèixer que els habituals de la restauració arribem a casa amb la roba menys flairant i amb uns quants cigarrets menys als pulmons, per salut no ens va quedar més remei que acceptar-la. Però ara hem descobert que no ho vàreu fer per salut, perquè ara per diners deixareu fumar al casino. Perdoneu-nos per haver estat tan malpensats. Pròximament us demanaré permís per poder deixar fumar al meu local; pagant, és clar!! Pagant sant Pere canta!! Per tots aquests mals pensaments us demanem perdó. Us ho demanem, Senyors!!

– Us demanem perdó, senyors del Govern i del Consell (una part almenys), per creure que, arran de les més de 6.000 persones que van signar que estaven d’acord que els residents poguessin votar a les comunals, encetaríeu un debat o converses o digueu-ne com vulgueu sobre aquesta possibilitat. Perdoneu-nos la ignorància, però de vegades oblidem que la Constitució és sagrada (com Déu Nostre Senyor) i només es pot corrompre o fer-ne mal ús o saltar-se-la quan convé a uns “quants” però mai a uns “molts”, perquè això podria afectar els interessos d’“alguns”. Perdoneu-nos per ser tan il·lusos i per perdre, de vegades, la memòria. Us ho demanem, Senyors!!

– Us demanem perdó, senyor Bardina, com a portaveu del grup parlamentari demòcrata encarregat de presentar la reforma del Codi de relacions laborals. Perdoneu-nos per haver pensat i cregut que per una vegada en aquest país s’hauria pogut fer una cosa amb cara i ulls, fixant-nos en països molt més avançats en relacions laborals. Evidentment no ha estat així. Heu tornat a posar un “pegat” intentant acontentar tothom i mal acontentant a molts. Donant peixet a les embarassades i embarassats i peix gros a empresaris grossos. Mirant només abaratir costos per al gran empresari per poder acomiadar barat i passant olímpicament de tots els altres actors de l’economia andorrana: treballadors, petits empresaris, autònoms, etc., com si no existissin. I ja no cal que parlem de la llei de vaga, que ja en parlava l’actual cap de Govern el 2012. Pena, tristor i ràbia és poc per definir-la. Però, perdoneu-nos, sabem que nosaltres ens mirem les coses des de baix i el vostre punt de mira és molt més elevat. Per això vosaltres sou polítics i nosaltres, tristos terrenals. Per tot això, perdoneu-nos. Us ho demanem, Senyors.

I que la vostra benevolència sigui capaç d’oferir-nos el perdó ben aviat perquè així, com a pobres mortals malpensants, puguem tornar a pecar. Que així sigui!! Au, bon dia tingueu!!