Benvolguda Sra. Bonet,

Aviat farà tres anys que una persona em va convidar a formar part d’un partit polític, un partit que tenia entre els fundadors gent que acabava de passar moments políticament difícils. Havien transformat un lema en una acció, una manera de ser, i em van ensenyar a parlar clar, a dir les coses pel seu nom. Un partit amb un president que, com tots, té persones a favor i en contra, perquè aquesta manera de fer, parlant clar, sovint molesta.

El nostre president és una de les persones amb més sentit d’Estat del nostre país i amb una ètica impecable, que fa que el mateix rigor que s’exigeix a si mateix el demani a cadascun dels meus companys i companyes, a tots els membres de la comissió de Política Nacional.

Una comissió que sempre us havia trobat a faltar, Sra. Bonet. Per això us havíem convidat a assistir-hi i ens hauria agradat que haguéssiu canviat l’horari de les vostres classes de francès per poder discutir de política. Volíem poder escoltar la vostra opinió en les decisions de partit, perquè, a diferència de vós, no som perfectes i creiem que dialogant podem trobar la millor manera de servir el nostre país.

Heu deixat de militar al nostre partit, és decisió vostra, després d’obrir àmplies avingudes per trobar aquest equilibri entre els vostres viatges i la vocació de servei del nostre país. Vocació que es demostra amb la gent del carrer, aquesta gent que us demanava de ser veu dintre del Consell General i no fora, la mateixa gent que us demanava deixar les posicions tíbies davant dels grans problemes del país. Hi ha un informe de l’Unicef que us puc deixar perquè pugueu veure que molts dels nostres compatriotes no arriben a final de mes.

Penseu que fem un atac a la vostra persona. No us equivoqueu, senyora Bonet. Jo vaig votar SDP amb la convicció que tindríem una representació que ens defensaria després de quatre anys de retrocés en les garanties socials del nostre país, que ens defensaria davant de les dues Andorres que ha generat el Govern de DA.

Ara vós m’heu traït. A mi i a molts altres que vam votar SDP. Us heu apropiat de les esperances de molts votants d’SDP. Perquè uns i altres vam votar el programa d’SDP, no us vam votar a vós, senyora Bonet.

El nostre president va demanar disculpes públicament per haver-vos inclòs en la llista electoral. Jo demano disculpes per haver fet campanya al vostre costat i demano disculpes per haver pensat que la vostra qualitat moral i ètica estava a un nivell superior. Com a mínim a la mateixa altura del nostre conseller cap de llista d’SDP.

Senyora Bonet, mentre vós sereu recordada per l’esperpèntic paper que esteu fent, el meu partit, la seva gent i, per sobre de tot, el nostre president podrem caminar amb el cap molt alt.

Marxi d’una vegada i deixi de segrestar els vots i les esperances de molts que vam votar per SDP.