Amb això de la seguretat, les autoritats sempre ens han volgut fer combregar amb rodes de molí. Darrere de les seves paraules, de les seves iniciatives, de les seves modificacions legislatives, no sempre es troba la voluntat de protegir, sinó la de vigilar.
L’autoritarisme sempre ve acompanyat de més mesures de seguretat. D’una despesa desorbitada en mitjans de protecció i prevenció. De més mesures de vigilància i detecció de ciutadans sospitosos. Això comporta sempre una notable reducció de llibertat ciutadana i drets cívics. No ens protegeixen, doncs, sinó que ens vigilen.
Tenim alguns exemples, com ara la resolució de l’APDA sobre la instal·lació de càmeres de videovigilància als espais públics, on queda clar que no estan regulades per la legislació.
Aquesta intromissió la practiquen, de forma escandalosa, les mateixes institucions que s’haurien de mobilitzar davant aquest greu atemptat a la nostra llibertat. Malgrat que diuen que ens volen protegir, en realitat, ens volen vigilar.
Un altre cas és la desaparició de la font de la plaça Guillemó de la capital. Aquest element urbà, més enllà d’alegrar l’indret amb el seu brollador, també protegia les terrasses dels restaurants contra un hipotètic atac amb vehicle-ariet. Vaig fer notar aquest detall a la senyora cònsol, fent-li veure la conveniència d’instal·lar quelcom que pogués fer d’aturador.
Més encara, quan és un espai de concerts multitudinaris. Res va ser fet, i encara esperem. Un altre exemple de coerció de la nostra llibertat, en ares de la seguretat, va ser l’intent del govern de permetre les escoltes telefòniques i digitals a l’engròs. Sortosament, aquest nou sistema d’escoltes bypass, estil Juan Palomo, no va ser aprovat pel Consell General.
Tanmateix, ara, quan la nostra societat es troba en estat de xoc arran dels atemptats de Catalunya i França, aquest govern ens pot intentar donar gat per llebre, colant en el mateix paquet pilons i patades a la porta.
Val més no respondre al terrorisme a cop calent; és millor pensar tranquil·lament el que més ens convé. Podem fer més per garantir una bona convivència. Més unió, més integració, més cohesió social, millor distribució de la riquesa, també són pilons aturadors contra la xenofòbia.
Les conseqüències de fomentar la divisió, han quedat prou clares.
