Carles Aleix Campí
Quan la crisi ja gairebé ens afecta a tots, quan el país s’encamina cap a la deriva i quan estem a pocs mesos per a l’acabament del mandat, el nostre govern decideix actuar i fa grans esforços, cap a la destrucció col·lectiva… és el moment d’elaborar diferents mesures anticrisi:
Que els treballadors facin més hores, en temps de crisi, és obvi que les botigues poden tancar més tard, i per si no n’hi ha prou – segons el nostre cap – que penquin també els diumenges i els dies festius, com que són “treballadors”, no n’hi ha per tant… La constitució??? ja que per a molts, no va ser gaire ben rebuda, canviarem la festivitat, passant-la al dia que més ens convingui i si cal l’eliminarem. En un futur, potser es provarà d’eliminar també el dia de Nadal o el de Meritxell… qui sap.
Conciliació de la vida laboral i familiar??? Quina ruqueria! Tot plegat, una fal·làcia!
Per què s’haurien d’augmentar els salaris amb el corresponent IPC? No és pas necessari…. Això sí, alguns “pobres” propietaris, sí que s’han hagut d’afanyar a fer els augments corresponents abans d’acabar l’any, no fos el cas que… La llum i el telèfon , el pa i el transport públic i tots els articles de primera necessitat, per descomptat que caldrà augmentar-los, és del tot necessari… és temps de crisi! Però compte eh! No us queixéssiu pas! que darrerament, el preu dels carburants ha baixat, algun cèntim, però ha baixat!
I perquè no tot sigui negatiu, comprarem totes les obres d’art, que en el seu moment l’església es va vendre a preus irrisoris… Ens costaran molts calés, però val la pena! I ara és el bon moment! També construirem edificis emblemàtics (cal crear llocs de treball), concebuts per arquitectes de renom internacional, museus i arxius faraònics i de disseny… Contractarem més assessors, però sobretot que vinguin de fora… No fos cas que ens equivoquéssim en el moment de decidir quins són els espais o els edificis que cal protegir. La Casa de la Vall, per exemple, l’hem protegit tant, que actualment ni es veu. És clar que val més amagar-la, tan rústica! no és en absolut un edifici emblemàtic!… ni de disseny!…
Farem construccions absurdes com les de l’Aldosa de Canillo. O bé a FEDA, on es situen les parades de Bus a l’esquerra, com al Regne Unit, que és un referent…. Es veu que darrerament han baixat els accidents de carretera i per tant, cal fer-ho més difícil…
Però, no ens queixem, que disposem de les rotondes més famoses de tot el continent: a Canillo, a la Massana, (on els turismes grans han de fer maniobres per acabar el gir) i que me’n dieu del cacauet de La Margineda? Originalitat no li’n falta oi?
És del tot comprensible que, després d’aquesta despesa tant important d’energia, la gratificació cap als nostres governants sigui del tot indispensable. Així doncs, les “petites” despeses de representació: viatges als llocs més insospitats, amb bitllets de primera especial, còctels, hotels amb infinitat d’estrelles, lloguers de limusines…. són del tot naturals, com també ho són, els assessors, els seus salaris, les seves primes i els contractes blindats.
Hem perdut el seny??? No, no senzillament hem canviat la manera de “fer l’andorrà”. Però, que ningú s’amoïni, que tot està previst, planificat i controlat, sobretot, que ningú no s’espanti!, que amb els crèdits a l’ombra no caldrà pagar de cop. Dels deutes ja se’n faran càrrec els nostres nets…
