El passat 15 de novembre del 2017 el cònsol d’Encamp feia declaracions que deixaven clar que els projectes o actuacions previstes per al Pas de la Casa quedaven en pausa, aparcats. També deia, amb relació a l’ampliació del nombre de patrulles de vigilància policial que es demanava, que “aquest increment d’efectius de policia no serà una realitat”, fins l’any vinent.

El que també està de moment en pausa és el famós acord d’intencions amb Saetde, a l’espera que el Sr. Viladomat lliuri al Comú els documents que puguin demostrar que els terrenys de Concòrdia formen part de la concessió. Això sí, el cònsol Jordi Torres ha donat a Joan Viladomat temps fins a final d’any per presentar-los.

En pausa, també, la proposta del Govern de transformar el Pas de la Casa en un gran centre de comerç outlet, que tant agradava al Govern. El cònsol i el Govern ho venien com un gran projecte i la solució per a aquest fantàstic peu de pistes, i així ho van manifestar.

El cònsol ho deixa aparcat perquè reconeix que els comerciants i habitants de la població hi veien dubtes, que no s’han resolt. Després d’adonar-se que les reunions mantingudes amb actors del Pas de la Casa no han servit per calmar el neguit, el Comú ens deia, doncs, que s’ha decidit no tirar-ho endavant.

Sobta, però, que, pocs dies després, el ministre de Turisme encara no el dona per perdut i vol parlar amb empresaris, amb comerços del Pas i amb grans cadenes “per veure si s’hi podria fer alguna cosa”.

El ministre hauria de saber que al Pas de la Casa els comerciants aposten per millorar les botigues, però l’etiqueta d’outlet no la volen ni en els seus comerços ni per a la parròquia.

Quan pensem en la paraula outlet, el primer que ens ve al cap és fora de temporada, mercaderies descatalogades, preus baixos, saldos, etc.

Si ens prenem la molèstia de buscar la definició correcta del mot, no és altra que: un tipus de comerç dedicat a la venda de roba o estris i objectes de temporades anteriors, restes de sèries i descatalogats, amb reduccions de preus significatives. Fa referència a qualsevol botiga o sucursal de venda d’una marca concreta. El terme català ha adoptat aquest significat de lloc de venda d’articles de diferents marques a preus reduïts per tenir defectes de fabricació o per ser de temporades passades.

Fent una passejada pel Pas de la Casa, trobem carrers molt atrotinats i descuidats pel Comú, però amb botigues amb primeres marques i de dissenyadors exclusius. També hi trobem botigues de records; una gran quantitat de supermercats; i un gran centre comercial que també és a la capital. Tots aquests comerços i altres establiments es mereixen no sentir-se tractats com a saldo.

Han après a conviure i coexistir entre ells. Tots formen part del dia a dia, i fan front a les fortes nevades, que són necessàries perquè aquelles pistes continuïn sent un actiu molt important per a l’economia del país. Els que han de treballar malgrat les nevades han d’obrir les portes dels seus negocis igualment, de manera que la vida és difícil de portar aquells dies.

Per descomptat, es mereixen un pla estratègic per tenir més visibilitat, però no volen ser un gran centre de comerç outlet, i així ho han manifestat.

Tot i això, el ministre no els vol escoltar.