Després de generar moltes expectatives l’any 2011, l’únic que haurà aconseguit Toni Martí en sis anys és haver obert moltes incerteses sobre el futur del país. Les actuacions estan molt lluny de les mesures valentes i decidides anunciades en el seu dia.
Ho hem vist en el resultat de les reformes de les lleis de competències i de transferències comunals, però també en la tímida reforma de la sanitat. I per altra banda la tan anunciada reforma de la funció pública encara està per veure.
L’acostament a Europa, cada dia que passa genera més dubtes. Constatem que en tan sols cinc mesos es canvien les propostes plantejades i defensades fins la data pel que fa al període de transitorietat del tabac. Mesures anunciades per vint anys, per una moratòria que passa després a trenta anys, com si es tractés d´un regateig en un mercat.
Si més no és poc creïble, i denota que DA improvisa constantment.
En una qüestió tan sensible com ho és la garantia a futur de les pensions dels treballadors, no solament Toni Martí no ha estat capaç, en sis anys, d’aconseguir un pacte entre totes les forces polítiques per encarar una reforma cercant el màxim consens possible. Ha deixat que, de forma unilateral, el Consell d’Administració de la CASS acabi generant una gran preocupació en la ciutadania difonent unes propostes de retallades de les pensions i de l’allargament de l’edat de jubilació.
No hi ha res de més preocupant per a les persones que el fet de no saber quin futur els espera.
El dia 5 de desembre ens assabentàvem que l’ECOFIN deixava Andorra en una llista grisa de paradisos fiscals. Ens donen un termini d’un any per a sortir-ne si es concreten noves reformes fiscals. En cas contrari, passaríem a figurar en la llista negra.
Aquesta es la conseqüència de la mala política que ha construït una fiscalitat poc cooperant, i això després que Toni Martí i el seu ministre de Finances han estat repetint incansablement fins la data que el Govern havia fet els deures i que tenim una fiscalitat homologable.
Discursos que feien sense voler escoltar els avisos que responsablement des d’SDP hem enviat des de la passada legislatura. Els dèiem que les exempcions fiscals votades per DA ens acabarien perjudicant més d’hora que tard. I dissortadament ha estat així.
En dues legislatures, Toni Martí ha aconseguit deixar-nos un futur compromès i molt incert.