El 25è aniversari de l’aprovació de la Constitució és el moment idoni per reunir els seus impuls i per plantejar-se si cal modificar o modernitzar el text o si, del contrari, encara segueix plenament vigent. L’exsíndic Jordi Farràs  té clara la resposta: «els problemes del país són uns altres, no la reforma de la constitució, sinó més aviat de caire econòmic i plantejament de futur».

El cert és, però, que hi ha algunes qüestions que ja van aixecar dubtes en el seu moment i que encara desperten diversitat d’opinions. Tal com van valorar alguns dels polítics ja presents l’any 93 i encara en actiu, un dels problemes més importants amb el qual es van enfrontar va ser el sistema electoral. Fins al moment, de cada parròquia sortien quatre representants independentment de la població.

Amb la Constitució, es va optar per un «sistema mixt i paritari» que en un inici no va agradar a les parròquies més petites. 25 anys després, el conseller demòcrata Miquel Aleix constata que encara hi ha «alguns que el qüestionen» però «va ser un compromís que avui dia encara és vàlid i permet que al Consell General les parròquies encara tinguin un pes importantíssim i també hi hagi una representació de la població».

Un altre dels punts polèmics que encara perdura és el model territorial. En aquest sentit, el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, va considerar que la Carta Magna «no necessita per ara ser reformada», tot i que «hi ha qüestions que es poden discutir, sobretot pel que fa al model territorial i també al sistema electoral».

Així, va detallar que el més polèmic va ser aquest darrer però que la repartició de les competències i les transferències comunals també va aixecar polseguera ja en aquell moment. Ara, les dues lleis també provoquen dubtes als polítics de primera línia. De fet, segueix sent un tema tan o més actual, ja que els dos textos legislatius estan ara en mans de la justícia per les sospites d’inconstitucionalitat de l’oposició.

Més crític va ser l’exconseller, excap de Govern i actual president d’SDP, Jaume Bartumeu, que va remarcar la importància de defensar la Carta Magna. «Crec que actualment hi ha persones a les institucions i especialment al Govern que no volien la Constitució, que no la coneixen prou bé i que de tant en tant els hi hem de recordar algun article», va sentenciar.

El consens d’abans i el d’ara
El consens que va protagonitzar aquests dies d’ara fa 25 anys és un dels requisits que més troben a faltar en l’actualitat els protagonistes d’aquell moment històric. L’actual president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, va confessar que «si l’esperit de fer coses d’aquell moment hagués perdurat, ara hi hauria més lleis aprovades».

En el mateix sentit es va expressar Aleix que va indicar que «trobo a faltar moltes vegades l’interès d’Estat en el sí del Consell General que hi va haver en aquell moment», tot equiparant el moment amb l’actuar negociació amb la Unió Europea.

Per la seva banda, Bartumeu, que lidera un dels partits de l’oposició, va deixar clar que «el consens no es decreta, neix del diàleg, de la voluntat política i del treball, i això no s’ha fet. Des del 2011 que s’aplica el pes de la majoria i no es vol dialogar».