La memòria és curta, però de tant en tant convé recordar. Es van presentar a les eleccions farà set anys dient que els funcionaris no havien de patir per res i van acusar els opositors de guerra bruta, quan aquests denunciaven que si guanyaven els altres farien retallades en el sector públic.

Van dir que totes les reformes que es fessin –perquè se n’havien de fer– serien pactades amb els afectats. Els calia recollir el vot de moltes de les famílies que tenen treballadors en el sector públic.

Però aquí estem, al cap de set anys havent aplicat unes retallades, havent elaborat una llei sense ser pactada i sembrant confrontació entre sector públic i privat a partir de declaracions, titulars i filtracions interessades.

Dolors Comas i Joan Josep Pujadas a Andorra, un país de frontera (Ed. Altafulla) descriuen, entre moltes altres temàtiques econòmiques, socials i culturals, la dinàmica de la nostra vida política. El llibre és un referent en l’estudi etnogràfic del país, va ser publicat el 1997 i rellegint-lo aquests dies un s’adona que vint anys després el sistema continua sostenint-se a partir dels mateixos paràmetres.

Govern rere govern, cadascun amb les seves promeses, cadascun amb l’alè dels grups de pressió al clatell.

Provocar que el sector públic perdi força a través del desprestigi dels seus treballadors i l’enfrontament amb d’altres sectors és un mal negoci.

Potser als governants els servirà per justificar-se i ser aplaudits per aquells grups que els donen suport, però seva serà la responsabilitat de les conseqüències negatives que se’n derivin.