Avui en dia hi ha qui pensa que anar al psicòleg està de moda. Parles amb pares i mares dels problemes que tenen en el dia a dia a casa i la majoria acaben dient “si el psicòleg em diu…”

Efectivament, hi ha força converses en les quals es fa referència al psicòleg dels fills. Sovint es diu que “… sembla que des que el porto a passar consulta la cosa ha millorat… estem millor a casa… a l’escola el veuen més motivat… no està tan irritat… podem arribar a enteses… sembla que tornem a respirar com abans…”.

Val a dir que, sovint també, persones que han patit la pèrdua d’un familiar troben suport en els professionals de la psicologia.

També hi ha familiars de persones malaltes, o els mateixos malalts, que necessiten algú que els doni pautes per poder refer-se i encarar la malaltia amb uns altres ulls.

Però és clar, això té un cost. Aproximadament 50 euros per consulta, en consulta privada, i és evident que amb una sessió l’ànima no en té prou. I la CASS segueix sense acceptar cap reembossament d’aquesta despesa.

Tanmateix, és una evidència que la unitat de psiquiatria del nostre hospital no pot cobrir totes les necessitats de la població afectada.

Hi ha una llegenda urbana, un rumor. Un “m’han dit…” que explica que algun dia es convencionarà, és a dir, que la CASS establirà un acord amb el Col·legi de Psicòlegs amb preus de consulta i criteris de reembossament als assegurats.

Moltes famílies esperen aquest dia que fa anys que s’anuncia, però no arriba. Repeteixo que segurament és una llegenda de les Valls que algú, per calmar els ànims i de pas les ànimes, ha deixat caure en alguna que altra roda de premsa.

Caldria deixar-nos de llegendes, de rumorologies i de bones intencions. Cal encarar el problema i donar definitivament una solució per a totes les famílies que necessiten l’ajuda dels professionals de la psicologia.

I, sobretot, per a aquelles famílies que no es poden permetre despeses de 50 euros de visita. Amb la llegenda del Tamarro ja en tenim prou, no en volem més.

L’article 30 de la Constitució reconeix el dret a la protecció de la salut i caldria que fos obligat que la psicologia fos convencionada.

Així, doncs, aquest govern que usa i abusa de la majoria, podria posar-se mans a la feina perquè la salut psicològica de les persones d’aquest país rebi les prestacions corresponents.

Potser els hauríem de recordar que la psicologia és la ciència que estudia la conducta i la vida mental de la persona.

Però la psicologia també és la síntesi dels trets característics d’un poble, d’una nació i la capacitat per comprendre l’ànima humana i preveure’n les reaccions i també les conseqüències.

I a ben segur, hem de recordar als responsables públics de la salut que un psicòleg és un professional que es dedica a l’estudi de l’enteniment i la consciència de les persones i de la manera com influeixen en el seu comportament.

Defensem doncs l’article 30 de la Constitució i demanem que es respecti el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre les seves necessitats en tots els seus àmbits. També el de la psicologia.