Per molt que el Govern s’entesti a pregonar que el sector turístic es porta bé, la fredor de les xifres i la realitat del carrer aconsellen una certa prudència sobre la qüestió. Prudència inexistent en la compareixença de premsa del ministre de Turisme el dijous passat.

La bona notícia és que, en conjunt, el sector aprecia una certa recuperació d’ençà dels anys durs de la crisi. Però els hàbits dels visitants estan canviant, així el nombre de turistes continua a l’alça mentre que el nombre d’excursionistes va a la baixa.

El volum total de visitants que va acollir el país el 2017 era de 8.152.148, xifra que en sis anys pràcticament no ha variat ja que l’augment entre el 2011 i el 2017 tan sols va ser de 170.000 visitants, és a dir un 2,1 % de més.

Si tenim en compte els mitjans destinats pel Govern per a la promoció any rere any i molt especialment del pressupost  destinat a la vinguda del Cirque du Soleil com a gran atractiu, podem concloure que es tracta d’una inversió desmesurada per l’impacte aconseguit.

Certament algú pensarà que si no es destinessin aquests recursos la situació seria pitjor. Però per altra banda, és obvi que els anys de crisi i els temors derivats de les conseqüències dels malaurats atemptats succeïts aquests darrers anys als països veïns, han incidit força en la decisió d’escollir destí a Andorra de molts visitants.

El que ja esdevé certament preocupant és que després de set anys de govern de DA, i a les acaballes de la legislatura haguem de sentir a dir per part del cap de Govern que «el repte del sector turístic és créixer ara en qualitat», (ho deia fa pocs dies durant la cerimònia inaugural del Congrés de neu i turisme de muntanya), tot alertant dels riscos que comportaria seguir creixent en nombre de visitants, com ara la mobilitat interna, la degradació de les zones naturals o la manca d’oferta d’allotjament per als residents. És a dir que el Sr. Martí dona per fet que les xifres de visitants són desbordants.

Donar per fet que l’augment del turisme és un èxit, quan per altra banda les xifres del comerç any rere any van a la baixa, i que el nombre d’excursionistes també baixa, és temerari.
Pensem que el 2011 ens van visitar un total de 5.741.317 excursionistes i al 2017 un total de 5.149.288. S’ha patit així una davallada de 600.000 excursionistes en sis anys.

I alguna incidència deu tenir aquesta davallada en relació a la baixa constant del resultat comercial. És evident que un bon nombre d’aquelles persones que venien expressament a comprar i tornaven a marxar el mateix dia han deixat de venir.

Malgrat tot el govern de DA continua meravellat al capdamunt d’un núvol d’autocomplaença que els allunya de la realitat. Destinen recursos a difondre el missatge que han capgirat la situació i emprès les reformes que necessitava el país quan, dissortadament, no és pas així.

Després de set anys de govern Martí, ara s’adonen que el gran projecte d’un outlet al Pas de la Casa està fora de lloc, i que cal fer plans de reactivació del comerç, que els costums de les persones canvien i la compra de productes a través de la xarxa té una gran incidència.

Mentre tant DA no ha volgut pressupostar pel 2018 l’acabament definitiu de la desviació de Sant Julià de Lòria, fet que tindria una repercussió positiva per a la millora del trànsit i seria doncs beneficiosa per al turisme. Això sí, una vegada més el Govern sap maquillar la notícia, deixant entendre que amb la millora del Pont de Fontaneda s’acabaran les cues.

Toni Martí està acabant el seu segon mandat de govern i continuen pendents els grans anuncis fets: la desviació de Sant Julià, un recinte multifuncional, centres mèdics de renom, una clínica de fertilitat, l’heliport, la implantació d’un sistema Paypal… aspectes que podrien incidir en la millora del comerç.

Mancances afegides al fet que tampoc ha estat capaç de plasmar les reformes estructurals que el país necessita, i aquelles abordades com la sanitat o les lleis de transferències i competències disten molt del que haurien de ser, al meu entendre.

Únicament maquillatge i cosmètica política, aquesta és la característica i el camí escollit per Toni Martí que al cap i a la fi ens deixarà el país molt pitjor del que va rebre el 2011.