El Sr. Domingo Jiménez Beltrán, en una llunyana visita a Andorra com a director de l’Agència Europea de Medi Ambient, ens va dir que, si s’acabés amb la corrupció, el 98% dels problemes mediambientals del planeta desapareixerien.

Que una de les persones que disposava de més i millor informació, científica i política, ho afirmés amb tanta rotunditat va ser colpidor. Per aquest fet, vaig pensar que per lluitar contra l’escalfament global, contra la desforestació, la incineració de residus, la contaminació de l’aire, la pèrdua de la biodiversitat, el tràfic d’espècies protegides, etc. no n’hi havia prou amb l’ecologisme.

S’havia d’actuar activament contra la corrupció. Perquè ja no n’hi havia prou amb fer campanyes de sensibilització de la població. Feia falta quelcom més que articles de divulgació, d’opinió, i manuals de bones pràctiques. Com que, mentre que uns prohibien certes pràctiques, d’altres les feien d’amagatotis. Calia actuar per evitar-ho.

Ara bé, aquests altres no ho fan sols. Sovint cal la firma d’un funcionari per obtenir un tracte de favor; o per manipular la comptabilitat pública; o perquè alguna empresa o institució faciliti factures falses. Sempre intervenen persones que, de grat o per força, col·laboren amb ells, dins i fora de l’Administració. Vivim a l’època dels embolics, amb una corrupció institucionalitzada. Fins i tot, en alguns casos, amb una corrupció legitimada.

Lamentablement, no tenim cap sistema establert per protegir les persones decents que vulguin denunciar, de forma eficaç, el que veuen passar sobre la seva taula de treball. Em refereixo tant als treballadors de l’Administració com als de l’empresa privada. Aquelles i aquells que es mosseguen la llengua en veure com, amb tripijocs legals o il·legals, els que més critiquen l’Administració, més diners en treuen.

Fins al punt que la tolerància social amb aquestes corrupteles fa fredor. Perquè res estimula tant la corrupció com la sensació d’impunitat dels corruptes. En això, el llenguatge hi té molt a veure. Només cal recordar el que va dir el cònsol de Sant Julià sobre l’interventor comunal, aquell funcionari que fiscalitza certes operacions perquè es facin amb legalitat, durant l’escàndol de les targetes de crèdit.

Després de la detenció i judici ràpid dels cònsols que el van precedir, així com de la detenció i judici de l’interventor de la corporació, el cònsol el va intentar justificar i va dir que va ser un delicte “suau”, que podria haver fet “qualsevol”. No hi patiu, doncs, que no ha estat res!

D’aquí ve l’interès de donar suport a entitats i organitzacions que treballen de valent a favor de la transparència, i contra la corrupció. Una d’elles és la Xnet (xnet-x.net). A la seva web es defineix com un projecte activista. No és una organització formal, amb càrrecs, sous i tota la resta. Els seus membres són activistes que s’hi involucren en la mesura que volen i poden.

Xnet, com a membre de la coalició europea Whistleblower-EU, que agrupa les organitzacions més actives en matèria de defensa dels alertadors/denunciants d’informació sensible per a l’interès general, acaba d’anunciar un fet històric, aconseguit després de dos anys de lluita per convèncer la Comissió Europea que això era legalment possible i, a més, obtenir que inclogués gairebé totes les seves recomanacions.

El fet és l’anunci del primer vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, de la proposta de directiva que protegirà els alertadors, denunciants o whistleblowers. La bona notícia és que ofereixen, a la resta de països, un esborrany de projecte de llei per la protecció total dels alertadors.