Reiteradament he exercit el control de l’acció de Govern per saber en quin punt es troba la seva política en matèria d’habitatge. Tenim un govern cansat que no treballa per resoldre problemes de la ciutadania.

En la sessió de Consell General del 3 de maig el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior deia que en breu estaria en disposició de tramitar una llei òmnibus, per aportar solucions als problemes de l’habitatge de lloguer.

L’allau de projectes de llei que el Govern ha tramitat davant el Consell General durant el mes de maig, no ha portat aquest text. L’escassetat de pisos de lloguer i els preus fora de mercat, necessiten actuacions urgents per no agreujar més la fractura social.

Gent arrelada a Andorra des de la seva joventut, es veu obligada ara a retornar als seu país d’origen perquè se’ls fa impossible arribar a finals de mes. Joves que no es poden emancipar i que romanen a casa dels pares. Estudiants que, en acabar els estudis, s’han de quedar a treballar i viure a l’estranger perquè aquí se’ls fa difícil trobar un habitatge que no es mengi el salari.

En mig d’aquesta situació, paradoxalment, s’està produint una demanda creixent de compra d’habitatge de luxe i que progressivament està generant un augment del preu de l’habitatge de compra.

Ens estem acostant perillosament a una nova bombolla immobiliària.

L’article 32 de la Constitució estableix que l’Estat pot intervenir en l’ordenació del sistema econòmic per fer possible el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general.

I l’article 33, diu que els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne.

El Govern té la responsabilitat d’anticipar-se als problemes per evitar que es facin grans i prendre mesures actives per tal de d’evitar conseqüències negatives.

Tanmateix, la suposada valentia del govern dels millors no s’ha deixat veure en aquesta qüestió, i no serà perquè els indicadors no ho alertessin.

Cal facilitar la posada al mercat del lloguer una certa quantitat d’apartaments siguin d’obra nova o bé reformada, ja que existeix un  problema entre la oferta i la demanda.

Cal pensar que l’oferta s’ha vist alterada, sobtadament i negativa, per les facilitats que el govern de DA va atorgar per modificar l’ús de bon nombre d’apartaments per destinar-los a apartaments turístics. També aquesta oferta s’ha alterat degut a una certa demanda d’apartaments d’alt estanding.

Cal, també, una implicació decidida dels comuns per rebaixar els valors de les cessions econòmiques. Ara les cessions s’apliquen indistintament si es tracta de lloguer o de venda, amb uns valors exagerats, que en certs casos fins i tot poden arribar a augmentar el preu de la construcció en un 25 %. Per altra banda cal rebaixar les taxes de construcció quan es tracti de promocions de lloguer.

En una economia de lliure mercat el que han de fer els poders públics és promoure amb mesures correctores, com impulsar la construcció d’habitatge de protecció.

Per acompanyar aquestes mesures cal impulsar, entre els comuns i el Govern, un pla d’ajuts de millora, enfocat específicament a incentivar la renovació de pisos antics o actualment en desús, que es destinin es destinin al lloguer.

Però l’acció decidida que caldria, al nostre entendre, és fomentar l’ús del lloguer, desencentivar la creació de nous apartaments turístics i vetllar perquè la construcció dels habitatges d’alt estànding no es descontroli novament.

Els progressistes d’SDP defensem el creixement sostenible i assumible perquè volem garantir el futur de les noves generacions.