L’augment desorbitat del preu dels lloguers és una mostra palpable d’aquesta rotunda afirmació. És un exemple més d’on es pot arribar quan es deixa que les lleis es facin a mida dels que més tenen.

Tothom ha de poder influir en les decisions de les institucions públiques. Més encara, quan molts dels que arriben a ocupar càrrecs institucionals tenen com a únic objectiu no trepitjar l’ull de poll a ningú, especialment als seus patrocinadors.

Mentrestant, aquí i arreu, la població ha anat acceptant de forma submisa les contínues agressions al seus estatus, tal com ho faria un animal domesticat. A diferència dels animals salvatges, que mantenen l’instint de supervivència i reaccionen per defensar el que és seu.

Fins al punt que avui acceptem la negació del dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne i permetem que l’Estat no intervingui en l’ordenació del sistema econòmic, per fer possible el benestar general.

La bona notícia és que això és reversible, però cal organitzar-se. Per queixar-se de l’augment dels lloguers es va fer un acte de protesta a la plaça del Poble. Tot un avís que alguna cosa està canviant. Potser s’hauria d’haver aprofitat aquella ocasió per crear una xarxa d’associacions veïnals o, encara millor, una associació d’arrendataris. Perquè algun polític bo encara n’hi ha.

I per reformar les lleis li caldran interlocutors que li expliquin les conseqüències del que està passant. Que li facin veure el que representa per a una família un augment radical del preu del lloguer. Ja que, ara per ara, els únics que estan organitzats, per influir en el legislador, són els propietaris i els gestors immobiliaris.

Tot i que per adonar-se de l’abús que s’està cometent, els consellers generals només han de llegir el darrer Observatori del CRES, que situa el preu dels lloguers al capdavant de la preocupació dels enquestats.

El Govern, en canvi, només ha d’augmentar la partida d’ajuts al lloguer, per seguir omplint la butxaca d’alguns arrendadors, que, sense escrúpols, augmenten lliurement el preu dels arrendaments.

Tanmateix, algun escèptic podria dir que això s’arreglaria si els arrendataris passessin a ser arrendadors. En un mercat lliure, potser sí, però en un mercat just, segur que no.