Fer activitats sense fi no és la panacea universal per als problemes que patim. Front a la davallada de visitants que trien el nostre país per fer-hi una escapada, la solució no passa per fer més coses. La solució, si n’hi ha, passa per fer-les millor.

És comprensible que les noves generacions proposin noves activitats, en consonància amb el que han vist que es fa en altres llocs. És necessari innovar i experimentar, perquè l’immobilisme equival a estar mort. Tanmateix, la fal·lera per ser més alts, més ràpids i més forts, en tots els àmbits de la vida, no ens aportarà ni més felicitat ni més prosperitat.

Perquè avui dia el més maco és no haver-se de moure per gaudir de les coses importants. Una afirmació a contracorrent dels valors que avui dia triomfen a la nostra societat. Només cal fer un cop d’ull a les xarxes socials. Hom s’adona del que som capaços de fer per aconseguir imatges singulars amb la finalitat de compartir-les als perfils personals.

Durant les vacances recorrem milers de kilòmetres per escapar, durant uns dies, de la rutina de cotxe, feina i llit. Fins i tot, podem passar penúries per materialitzar somnis gestats mentre estàvem còmodament endropits enfront del televisor. Correm amunt i avall, perseguint el que creiem que hem de ser, en comptes de mirar de saber qui carai som. En definitiva, la velocitat és la reina del ball que marca el compàs de la nostra societat.

En canvi, fer les coses amb calma, prenent-nos el temps d’assaborir-les, no està ben vist pels cànons socials. Gaudir de les rutines quotidianes, aprofundir en la vida simple, tindre cura dels que estimes, així com de tu mateix, ha esdevingut elitista. Ha esdevingut mindfulness.

Com que les grans corporacions tenen alguna cosa a veure amb aquesta acceleració, la resistència a la seva autoritat és necessària. Tot contemplant els missatges que ens adrecen les principals marques comercials, veus que ja no ens parlen de les qualitats dels seus productes.

Més aviat són eslògans amb els valors que volen inculcar a la nostra societat. Missatges que apel·len a l’emoció, que inclouen  sempre l’estímul dels conceptes jo i meu. “Simplement fes-ho”, “Pensa diferent”,  “T’agrada conduir?”, “Pensa en verd”, “Res és impossible” i  “Perquè jo ho valc” són alguns exemples de missatges publicitaris fàcilment identificables. “Viu la teva pròpia història” és l’eslògan andorrà.

Per tant, no és estrany que les nostres vides es vegin influenciades pels valors imposats per les grans corporacions. Som totalment permeables als seus missatges, sobretot per la gran manca d’esperit crític. Encara més des que les assignatures d’humanitats van ser bandejades dels plans d’estudis actuals. Això ens allunya de l’ideal de Plató de ser governats per reis filòsofs.

A la seva ciutat-Estat ideal els filòsofs havien de convertir-se en reis. Combinant una exigent educació amb un intens entrenament físic, estarien capacitats per governar la polis, ja que després d’aquesta àmplia educació els reis finalment comprendrien la “Idea del bé”. Per això, entre les seves principals virtuts es trobarien l’honradesa i la veritat,  odiarien, doncs, la falsedat i estimarien la veritat.

Si aquí fos així, els nostres governants reconeixerien la veritat sobre el turisme, el preu de l’habitatge, el trànsit, les pensions, el transport públic, els salaris i la política. S’esforçarien a posar-hi remei, a la cerca del bé comú. En canvi, tot apunta que només busquen allargar, tant com puguin, els beneficis inherents als seus càrrecs.