Ja fa un temps que venen sonant les trompetes de la recuperació econòmica, la sortida de la crisi i la baixada significativa de la gent apuntada al servei d’ocupació. La facilitat amb què demòcrates per Andorra han aconseguit instal·lar el discurs de la recuperació econòmica és fascinant. El clima de preocupació sembla haver acabat. Malgrat això, hi ha un gran nombre de persones que miren cap als costats, esparverats, i es pregunten on és la seva part del pastís.

A aquestes persones ningú les ha convidat a la festa de la recuperació. Continuen tenint dificultats per arribar a final de mes, per pagar el lloguer i les factures. Em refereixo a la gent que tot i tenir feina estable continua estant encadenada a la precarietat. La setmana passada vam poder llegir i escoltar com el departament d’Estadística de Govern fixava el preu mitjà del lloguer en una forquilla entre els 539 i els 587 euros. Només cal fer un tomb i preguntar a les immobiliàries per saber quina és la realitat del peís.

Aquest anunci recorda, amb un elevat índex de mala bava, el del salari mitjà a Andorra. La millora de l’economia no està portant més benestar i més riquesa a la majoria de la població. Només millors negocis per a una minoria que mai han deixat de tenir-los. Sense creixement econòmic el benestar és impossible, però sense benestar el creixement és inservible.

Aquells que es dediquen a forçar les xifres i violenten els límits de la veritat per aconseguir el que seria “políticament correcte”, tenen un mal nom, i conformen una subcategoria menyspreada i repudiada per la societat.

La política de primer nivell, basada en la confrontació d’idees, estratègies i punts de vista, està sent devorada per la política del titular fàcil i devaluada solvència. El govern de DA intenta treure el màxim benefici polític a la Comissió nacional per l’habitatge mentre intenta minimitzar els costos d’una crua realitat.

Mai deixis que la realitat t’espatlli un titular! Un dels principis d’aquest govern dels millors. Però si la gent no et creu, la renovació, el màrqueting, les frases boniques, fan més mal que bé. La credibilitat no es recupera mai ni tan fàcilment, com pensa DA, fent titulars agradables de llegir. La credibilitat, la tens o no la tens.

Algú que tingués el cap posat on toca i volgués ser mínimament creïble, estaria posant ordre i fixant les prioritats per als compromisos i problemes actuals. Sembla que la capacitat del “govern dels millors” per engegar-se trets al peu és insuperable.

Demà tocaran l’allargament de l’edat de jubilació, demà passat les pensions i a l’altre tocaran l’acord d’associació amb Europa o el que sigui, que calgui afrontar i no sàpiguen com. Això sí, aconseguiran fer aparèixer bons titulars sobre la base de les seves mitges veritats.

Si de veritat volem entrar en un temps nou, ens hauríem de deixar de tanta hipocresia i tant cinisme dialèctic i d’eufemismes. Cal començar a anomenar les coses pel seu nom i parlar clar.