Un pagès va argumentar així el seu vot contra Arístides, el millor home d’Atenes: “Tots diuen que Arístides és el més just: no ho suporto!” Ho explicava el filosof A. Fornés a La Vanguardia.

Un argument similar al del pagès explicaria el rebuig inicial a la proposta d’SDP de concórrer a les properes eleccions territorials amb L’A i PS. Quan el president Bartumeu va preguntar sobre la proposta als dos partits, només alguns van dubtar, aturant-se a pensar.

Malauradament, es va acabar imposant la plantilla de la ideologia, una plantilla que té resposta per a tot. I, tal com afirma el mateix filosof Fornés, “l’ideologitzat està segur de tot, mentre que el filòsof dubta de tot. I fa preguntes, com Sòcrates”.

Ara sembla que alguns més han dubtat, han recapacitat i han rectificat. Cosa de savis. Perquè la política és pactar, no vetar. És seure en una taula a negociar. És trobar una solució on totes les parts en surtin guanyant.

SDP va articular una proposta de pacte transversal progressista, que no es plantejava contra ningú, sinó a favor del país. Amb les persones al centre del projecte, en comptes dels partits.

La idea del pacte era unir forces a les llistes territorials, amb un programa de mínims acordat, i que cada formació presentés la seva llista nacional. Sembla que la idea ha quallat.

Que s’ha entès que els progressistes d’SDP són l’ingredient imprescindible per vertebrar un projecte polític, de redreçament i progrés del país; que són el disc intervertebral entre les altres dues formacions.

Si aquesta proposta tira endavant, s’enfrontarà a dos grans adversaris, a més de a les altres candidatures. D’una banda, caldrà vèncer l’abstenció; de l’altra, l’extens sistema clientelar alimentat per DA els darrers vuit anys.

Això fa que, per fer disminuir l’abstenció, calgui una opció electoral més engrescadora. Que faci passar el país abans que els partits, disposant-se a reduir el clientelisme.

A més, esmorteint l’impacte de les territorials al Consell General es faria un primer pas vers una llista única d’àmbit nacional, amb sistema de vot preferent, en resposta a l’àmplia demanda de més democràcia participativa. Aquesta optimització del resultat electoral seria, doncs, raonable i explicable.

Ara bé, primer caldrà aixecar ponts sòlids de confiança. Perquè pactar es pacta amb el contrari. Amb els amics es fan sopars.