Les majories parlamentàries de DA havien disposat de dues legislatures i, per tant, del temps suficient per encarar una reforma consensuada del Reglament del Consell General. Finalment la modificació del reglament s’ha acabat adoptant pocs dies abans de la dissolució de la Cambra. Precipitadament.

Una reforma cabdal condicionada per un calendari que s’acaba de forma precipitada, no pot ser bona. I menys en aquells aspectes que una vegada debatuts i recollits, requereixen d’una segona reflexió i d’una anàlisi més profunda, per a ésser acceptats i validats pel conjunt de les forces polítiques que hi participen .

Per algun motiu deu ser que la major part dels sistemes parlamentaris europeus legislen amb dues Cambres. Segurament els resultats en surten avalats i reforçats.

En la sessió del Consell General del dijous 7 de febrer vaig ser l’únic conseller general a defensar que la modificació del Reglament del Consell, impulsada de pressa i corrents pel Síndic i DA, amb la complicitat dels liberals i del PS, retalla els drets dels consellers generals.

Desprès de vint-i-cinc anys de funcionament, no discutirem pas que el reglament necessitava ser revisat en alguns aspectes, per tal de millorar i precisar qüestions que la dinàmica d’aquests anys havia evidenciat que calia adaptar.

Però llastimosament  la reforma ha acabat  retallant els drets constitucionals dels consellers generals en matèria d’accés a la informació.

La nova versió de l’article 5 introdueix preceptes d’informació secreta o reservada, sense que aquests estiguin regulats en lloc. Aquest aspecte  ja és indicatiu d’una voluntat manifesta de limitar els drets als consellers generals, que són els màxims garants de la sobirania nacional.

Qui està legitimat per damunt del Consell General per a negar informació als consellers generals establint que certa informació és secreta? En base a què? Què vol dir secreta?

Cal recordar per altra banda que els liberals havien presentat una proposició de llei qualificada  de transparència i d’accés a la informació, que es quedarà al calaix dels projectes que el Consell General no haurà pogut examinar. Sembla que pretenien aconseguir que el Govern hagués de respectar el dret dels consellers generals a rebre documentació i informació del Govern (article 5).

Un dret que Toni Martí i el seu govern han trepitjat durant tota la legislatura. Però el Govern i DA els han girat la truita. No solament no s’ha reforçat el dret constitucional dels consellers generals a controlar l’actuació del Govern i les administracions, sinó que s’ha arribat a reforçar el secretisme i l’opacitat que permeten al Govern, ara ja emparant-se en la nova normativa, de negar-se a donar moltes informacions als consellers generals.

Al capdavall la modificació del reglament consentida per tots els altres grups, amb la nostra oposició, ha deixat en evidència les dificultats de pretendre regular quines matèries poden ser considerades secretes o restringides, ja que fins i tot les matèries de seguretat nacional, en un país com el nostre, no poden ser moltes.

Així he d’insistir que de la proposta liberal inicial, que pretenia establir que la informació reservada per llei i restringida fos únicament relativa a la seguretat, la defensa o els interessos en general del Principat d´Andorra, s’ha arribat a deixar a discrecionalitat del Govern qualsevulla matèria. S’han ben lluït!

La modificació del Reglament del Consell General que no he votat permetrà ara que qualsevol administració pugui limitar l’accés a la informació de forma genèrica als consellers generals, sense cap justificació fonamentada. S’acabarà així trepitjant el mandat constitucional, atribuït al Consell General, de control al Govern.

Tot plegat un cúmul de despropòsits, i per això, per coherència i en defensa dels drets constitucionals dels consellers generals, vaig votar en contra de la modificació del Reglament del Consell General.

És preocupant que fos l’únic conseller general que s’adonés i denunciés el despropòsit.