Clar i ras. L’Andorra Shopping Festival «potser va ser bo per Andorra, però no pel Pas de la Casa». Aquesta era la contundència amb què el president d’Iniciativa Publicitària del Pas de la Casa, Jean-Jacques Carrié, responia a les declaracions del ministre de Turisme que, en ple deliri messiànic, assegurava que l’Andorra Shopping Festival havia permès «salvar» no només el novembre, sinó la resta de la tardor. Temerària conclusió.

Anem a pams. L’Andorra Shopping Festival no és una iniciativa d’abast nacional, sinó d’àmbit local, molt local. El denominatiu «Andorra» que n’encapçala el nom és enganyós i truculent, perquè el gruix de les accions que s’hi desenvolupen es concentra a l’eix comercial Meritxell-Carlemany d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Dit altrament, la iniciativa únicament afavoreix les botigues –sobretot franquícies en mans d’unes poques famílies adinerades– que s’ubiquen en aquella zona comercial.

Per aquest motiu, és fàcil extrapolar l’opinió de Carrié a totes aquelles zones comercials del país –la gran majoria- que el ministre ha marginat deliberadament, deixant-les fora de l’Andorra Shopping Festival i de l’empara d’Andorra Turisme.

Tan fàcil com ho és extrapolar l’enuig de les associacions de comerciants del Pas de la Casa a altres associacions de comerciants del país quan critiquen que el Ministeri de Turisme concentri l’organització de grans esdeveniments comercials a les valls centrals i els deixi a ells en un segon pla.

Segons Miquel Armengol, president de la Cambra de Comerç, el comerç experimenta avui una caiguda dels nivells d’activitat que l’aboca a assolir els pitjors resultats en termes de negoci dels darrers tres anys. En relació a l’Andorra Shopping Festival, fa tot just un any, la presidenta de l’Associació de Comerciants de Riberaygua i Travesset, Rosa Pascuet, deia que l’increment de gent al carrer no es notava a les vendes.

Sònia Yebra, presidenta de l’associació de comerciants de Meritxell,  s’expressava en termes similars. I Joan Babot, president de l’associació de Prada Ramon i Maria Pla, fins i tot assegurava que les vendes havien baixat entre un 10% i un 20%. Per contra, al ministre de Turisme sembla que només li interessa exhibir un increment de visitants inútil i car, un 12,2% més enguany, perquè no gasta, no genera beneficis per al comerç i representa un cost en termes de serveis que no surt rentable.

Es tracta de reorientar l’estratègia turística de DA, centrada en el turisme de masses, doncs no es tracta d’incrementar il·limitadament el nombre de visitants, sinó d’atreure visitants de més alta qualitat i poder adquisitiu.

Cal que aquesta estratègia tingui un abast nacional, prou flexible perquè pugui concretar-se i adaptar-se a la realitat de cada barri en col·laboració amb els Comuns i les associacions de comerciants que correspongui.

Cal que aquesta estratègia converteixi en excepcionals els plantejaments tipus outlet, regulant les temporades de rebaixes perquè Andorra deixi de ser un país de quincalleria, és a dir, de baixa qualitat.

Cal que aquesta estratègia doni prioritat als eixos comercials més desafavorits per aconseguir que guanyin atractiu, esdevinguin més competitius i evitar així que es tanquin establiments i es perdin llocs de treball.

I precisament perquè cal tot això hem de comentar amb indignació les declaracions que recollia EL PERIÒDIC en l’edició del dilluns 11 de febrer (pàg. 3) que assegurava que no s’ha de créixer en nombre de visitants sinó en la seva qualitat.

Quina gosadia la del ministre Camp. Ell que ha promogut durant vuit anys un turisme de baixa qualitat, ell que volia convertir el Pas de la Casa en un outlet pretén ara que «… vinguin marques de renom i prestigi.»

No toquen ni a dalt i a baix. I ens voldrien prendre el pel.

Han abocat el turisme al low cost i ara prediquen el que no creuen.