A pocs dies del tancament de llistes, Delfí Roca explica quina és la situació del partit, com s’ha arribat a presentar finalment en solitari i quines són les expectatives electorals. Un dels homes clau d’SDP es mostra optimista respecte al fet que l’electorat sabrà distingir Socialdemocràcia i Progrés com a força realment progressista una vegada el PS s’ha contaminat amb el pacte amb els liberals.

Quin paper tindrà aquestes eleccions?
La política institucional no m’interessa, però sí la política i l’esdevenir de la societat. Com a militant de Progressistes-SDP em poso a disposició del partit i la militància decidirà.

Se l’esperava al capdavant de la llista de la capital donant guerra. Però no serà així.
En honor a la paritat han de ser un home i una dona els que vagin al davant. A SDP ens agrada donar relleu. És l’hora que es presentin cares noves.

Quantes territorials podrà fer SDP?
Espero que quatre parròquies (Andorra la Vella, Escaldes, Encamp i Ordino) i una cinquena mancomunada a Sant Julià.

A Ordino és possible?
Crec que sí.

Com ha afectat que SDP rebutgés el pacte amb Liberals i PS?
No se’ns va oferir res. Se’ns va sondejar. Si alguna cosa caracteritza el nostre partit és que escoltem. No se’ns ha dit res més. Ni per un minut SDP, fins on jo sé, va deixar de traçar el seu camí cap a les eleccions. És evident que Jaume Bartumeu és el primer que va proposar una plataforma per als comicis. Vol dir que estem encolats a la cadira del diàleg. Amb tothom. El moment és greu. No hi ha lloc per als tu sí-tu no que hem vist que alguns partits practiquen [amb clara referència al PS, que va vetar SDP de la proposta inicial de pacte a tres amb els liberals].

Bartumeu no descarta pactar ni amb DA ni amb la terceravia, tot i que ara ja sembla tard. Amb la terceravia no sobta una mica?
Tant no pot sobtar si la cap de llista de la terceravia a Andorra la Vella havia de ser la meva número dos a les últimes comunals. Encara que al final es va desdir. La nostra filosofia és: primer projecte, segon programa i tercer persones. Així es tracta d’evitar els cops de colze de gent que vol estar en un lloc que sigui elegible.

Socialdemocràcia i Progrés pot ser decisiva?
Imaginem un Consell General molt fraccionat i un Govern de coalició. En aquest escenari SDP estarà parlant amb tothom, sense prejudicis i sense línies vermelles. Amb el benentès que si hi ha actes tothom ha de cedir en alguna cosa.

No es fa estrany que SDP prescindeixi teòricament de les dues cartes més fortes per obtenir un bon resultat que passarien per Jaume Bartumeu liderant la nacional i Delfí Roca la parroquial?
És una bona reflexió, però l’estàs fent en clau electoral i no política. Llanço la hipòtesi, imaginem novament un Consell fraccionat i un Govern de coalició. Qui seria la persona millor preparada per portar el dossier d’Europa [clara referència a Jaume Bartumeu] o qui creus que s’encarregaria en una transició energètica [entenc que es refereix a ell mateix]. La política es pot fer des de molts llocs.

Però sense un bon resultat electoral la possibilitat d’incidir és força limitada.
L’elector ha de saber veure que no només compten els noms dels caps de llista, sinó que també és important qui hi ha darrere i qui hi dona suport. Avui en dia quan anem a votar estem més sensibles a l’aparença del candidat, si em cau bé, si va ben pentinat, si somriu o si aquell dia em va saludar. Però jo crec que el poble andorrà s’ho rumia molt bé a l’hora d’anar a votar. És complicat fer llistes que representin diferents sensibilitats par­roquials.

Com ha afectat a tot l’escenari electoral el pacte entre liberals i socialdemòcrates?
Quan s’acosten unes eleccions has d’anar molt amb compte de no estimular els votants de l’adversari i de no oblidar-te dels teus votants. Als fidels els has de trucar per si et volen tornar a acompanyar a les llistes. Això demostra que hi ha un projecte darrere d’unes sigles. Quan veus que unes sigles s’ajunten amb unes altres d’antagòniques el que han fet és que altres grups decideixin crear les seves pròpies candidatures [amb referència als independents d’Ordino].

El pacte PS-L’A ha acabat afavorint SDP perquè els socialdemòcrates han fet coalició amb la tradicional dreta dura?
Nosaltres tenim una estricta coherència del projecte perquè hi creiem. Vam ser els primers a proposar una unió de forces progressistes, sense cap apriorisme, i després se’ns va vetar. L’elector sabrà que l’opció progressista quilòmetre zero és SDP.

El vet del PS prové encara dels enfrontaments personals derivats de l’escissió?
Molta gent que és a SDP ha arribat després del trencament amb el PS. Nosaltres som més de centreesquerra i els socialistes són més d’esquerra. No hi ha antagonisme i si algun cop s’ha de reunificar, que no sé si s’ha de fer, només serà pels marges.

Dins del realisme. Quin és el resultat òptim d’SDP per a les eleccions?
La idea és que puguin entrar dos consellers i si entrem tres tirarem coets.