Progressistes-SDP considera que, 26 anys després de l’aprovació de la Constitució, l’evolució de la societat andorrana aconsella una revisió de la Carta Magna. Un dels aspectes que, segons la formació, caldrà modificar és la Llei electoral, una mesura encaminada a fer el sistema electoral més representatiu relacionant el percentatge de vots amb el percentatge de consellers. Així, els progressistes proposen elegir els 28 membres del Consell General mitjançant una llista única nacional, un sistema “més just”, exposen.

Tal com va recordar l’ex-conseller general de la formació Víctor Naudi, l’elecció dels consellers territorials va ser “molt important” en el seu moment, ja que aquests parlamentaris reivindicaven qüestions relatives a la parròquia que representaven. En els 26 anys posteriors a l’aprovació de la Constitució, però, s’ha vist a la pràctica que “els 28 consellers generals defensen els mateixos punts i les mateixes voluntats”, és a dir que s’imposa la disciplina de vot.

A més, Naudi va afegir que quan els comuns volen alguna inversió en el seu territori ja la traslladen al Consell General a través del seu grup parlamentari. El candidat a cap de Govern de la formació, Josep Roig, va explicar que és una mesura que SDP ja havia portat en d’altres programes electorals i que en previsió d’un Consell General fracturat potser ara serà el moment de debatre-la. Així recorda que el PS i L’A també plantegen una reforma de la llei electoral. A banda d’això, SDP proposa donar a l’elector la possibilitat d’elegir fins a tres candidats de cada llista nacional.

SDP afirma que la Constitució és “bona” i “moderna” però com totes les lleis s’ha d’adaptar als nous temps. Per fer-ho, el partit proposa obrir un “ampli debat” a llarg termini entre totes les forces per analitzar els punts que algunes formacions creuen que cal modificar.

A més curt termini assenyala que caldrà actuar sobre les lleis aprovades aquesta legislatura i amb les quals “DA ha trepitjat la Constitució, perquè molts d’ells ja no hi creien”, va dir Naudi.

Es tracta de les lleis laborals i la Llei de la Funció Pública, les lleis de transferències i competències, i la modificació del reglament del Consell General, amb la qual denuncia que s’ha retallat la transparència i l’accés a la informació dels parlamentaris.